Cercador

Llista categories

Així va el món

Un relat de: ITACA

No recordo el moment exacte, en que vam arribar aquest punt, avui i demà destrucció, llàgrimes mai consolades llisquen avall per els rostres mes humils.
Esgarrifós el fet d'estar ara escrivint, mentre algunes persones dedicaran les seves vides, a invertir armes sobre la mirada d'infants en guerra desitjant escapar.

Comentaris

Afegir comentari

I malauradament així continuarà.[Ofensiu]
jacobè | 06-09-2005
És horrorós pensar que no es pot canviar, mai s'ha de deixar de somiar. De tota manera massa sovint estic convençuda del títol del meu comentari.
Itaca, la brevetat d'aquest relat el fa més contundent i es fa efectiva la intencionalitat de l'autora. Has utilitzat les paraules precises per transmetre el missatge. I amb dues frases llargues! No és gens fàcil. És d'agraïr pel lector i una fita per l'autora.
Felicitats Clara, i quina raó que tens...
Una abraçada.
com hauria d'anar,[Ofensiu]
Lavínia | 06-09-2005 | Valoració: 10
Itaca, amb tota aquesta gent que ens mana?
Sols falta desastres de la proporció de l'huracà de New Orleans per adonar-nos que fins i tot la natura està emprenyadíssima.

M'agradaria que algú tingués un bri de seny i de sensibilitat cap als homes (la gran massa silent) i cap a la Natura.

Petons.

l´Autor

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142180 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Afegir a preferits

Biografia:

Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >