Cercador
Així són totes les vides
Un relat de: Victre- Compartir:
Surto de la consulta atordit.
Marejat.
Nauseós.
Tot el que hi ha al meu voltant es mou. Tot va perdent la seva forma, els seus límits, i tots els colors es comencen a difuminar, com si algú hagués passat la mà per sobre del quadre recent pintat en que s’havia convertit la meva vida.
Tothom em mira.
Crido sense emetre cap so.
Tot anava bé.
Tot anava bé fins que van arribar. No sé d’on venien, però ja s’hi haurien pogut quedar.
I va començar l’angoixa.
Molta angoixa. Massa angoixa.
I massa por.
Una por insuportable que ho va precipitar tot.
Estic passejant pel bosc.
M’assec al terra, a l’ombra d’un arbre.
Estem a principis d’estiu. Fa calor però no massa. Passa aire.
Des d’aquí, el món on visc em sembla menys cru.
Tinc la ment clara.
Crec, que tinc la ment clara.
Amb plans de futur adequats. Sense massa ambicions, però amb la tranquil•litat com a meta. Vull calma. Pau. Onades. Ocells. Silenci.
Sobretot silenci. Que no tornin, que no em trobin.
No puc fer una altra cosa que seguir caminant endavant, així si un dia es desperten i comencen a buscar-me, els hi portaré avantatge.
I si m’enxampen lluitaré.
I si perdo, tornaré a començar de nou.
Que així és la vida!
Així són totes les vides, perquè sóc com tu.
Ets com jo.
Marejat.
Nauseós.
Tot el que hi ha al meu voltant es mou. Tot va perdent la seva forma, els seus límits, i tots els colors es comencen a difuminar, com si algú hagués passat la mà per sobre del quadre recent pintat en que s’havia convertit la meva vida.
Tothom em mira.
Crido sense emetre cap so.
Tot anava bé.
Tot anava bé fins que van arribar. No sé d’on venien, però ja s’hi haurien pogut quedar.
I va començar l’angoixa.
Molta angoixa. Massa angoixa.
I massa por.
Una por insuportable que ho va precipitar tot.
Estic passejant pel bosc.
M’assec al terra, a l’ombra d’un arbre.
Estem a principis d’estiu. Fa calor però no massa. Passa aire.
Des d’aquí, el món on visc em sembla menys cru.
Tinc la ment clara.
Crec, que tinc la ment clara.
Amb plans de futur adequats. Sense massa ambicions, però amb la tranquil•litat com a meta. Vull calma. Pau. Onades. Ocells. Silenci.
Sobretot silenci. Que no tornin, que no em trobin.
No puc fer una altra cosa que seguir caminant endavant, així si un dia es desperten i comencen a buscar-me, els hi portaré avantatge.
I si m’enxampen lluitaré.
I si perdo, tornaré a començar de nou.
Que així és la vida!
Així són totes les vides, perquè sóc com tu.
Ets com jo.
Comentaris
-
Has encertat[Ofensiu]Victre | 30-09-2012
Efectivament, el relat parla d'aquest fantasmes que tots tenim, i ens visiten de rangven tant.
Una abraçada. -
S'hi haguessin pogut quedar[Ofensiu]aurora marco arbonés | 29-09-2012 | Valoració: 10
Qui? Els fantasmes de la ment? Aquells que causen una angoixa que s'arrapa a la gola i no ens deixa respirar?
No sé si és aquest el sentit del teu interessant poema. Potser només m'ho imagino perquè jo sí he hagut de batallar amb fantasmes que, sortosament, ja he aconseguit exorcitzar.
Així és la vida: canvis, llums i ombres.
l´Autor
191 Relats
178 Comentaris
96436 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Vaig néixer al 1977.Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.
Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.
El meu mail és victreespiga@gmail.com
Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.