Cercador
Aire
Un relat de: Vesna- Compartir:
Sóc foscor en la teva nit,
tristor en el teu rostre,
calor en la teva mirada.
Voldria deixar-ho tot enrere,
ser només part de tu.
Somiar els teus somnis,
respirar el teu aire.
Sóc estel en el teu cel,
llàgrima en el teu plor.
No existeixo si no hi ets,
si no et sento prop de mi.
Comentaris
-
Tou ...tovet[Ofensiu]llamp! | 10-04-2008 | Valoració: 9
Aquest el trobo tou. Destaco la primera estrofa:
"Sóc foscor en la teva nit,
tristor en el teu rostre,
calor en la teva mirada."
Amb poques paraules captives al lector fent seus els substantius: foscor, tristor, calor ( i rimen molt bé ).
És un poema congruent, donat que afirmes que no existeixes si ell no existeix. Crec que el teu sentiment és profund i les teves paraules superficials, m'agradaria veure aquest mateix poema... més incisiu, més llarg, més punyent si cap.
Et felicito novament!
l´Autor
165 Relats
329 Comentaris
239427 Lectures
Valoració de l'autor: 9.51
Biografia:
The sea will crowd us with lovers at nightThere's nothing like this built today
You'll never see a finer ship
Or receive a better tip in your life