Aïna

Un relat de: EstelMDR

Quan vaig arribar tot era fosc, les llums no estaven enceses i no es veia res. Vaig entrar palpant tot el meu voltant.
Anava amb molt de compte per no entrebancar-me amb alguna cosa del gat. Notava com es movia pel menjador fins que es va ajeure sobre la butaca peluda. Els ulls verds li brillaven com dues lluernes la nit de Sant Joan. Sentia com roncava, li agradava molt aquella butaca tant suau. Em vaig asseure a la moqueta del rebedor recolzant-me a la paret blava de l'entrada. Vaig tancar la porta amb el peu i vaig estirar les cames. Les claus, que encara duia al palmell de la mà, em van caure al relaxar la musculatura del cos. Vaig notar, que amb el sorollet dels clauers al tocar el terra, el meu gat persa, l'Indefinit, aixecava el cap per veure que havia estat allò.
Aquest nom, li va posar el meu germà fa un parell d'anys, quan vaig anar a viure amb ell. Ell necessitava companyia mentre jo era fora treballant i vaig comprar un gat manyac, tot i que li va a estones. Indefinit reflexa el seu caràcter, tan aviat pot estar-te a sobre tot el dia com pot passar de tu d'una manera bestial.
L'Indefinit va saltar del sofà sense fer gota de soroll, es va acostar lentament a mi i em va posar el cap sota la mà. Avui volia que l'acariciés. Les llàgrimes lliscaven per les meves galtes al tocar el seu pelatge suau. Em recordava tan al Guillem, el meu germà sempre havia tingut un cabell molt fi i agradable, jo li tocava i ell sempre es queixava dient-me que ja era gran i que no li fes allò.
Ens portem 6 anys, la mare va morir quan ell tenia 9 anyets. Ho varem passar molt malament però amb l'ajuda del pare va semblar que tiraríem endavant.
Però no va ser del tot així, a partir d'aleshores el meu germà, el Guillem, no va tornar a ser aquell marrec inquiet que animava a tothom. La professora de l'escola ens deia que havia millorat molt en els estudis, quan acabava els treballs, el posava a pintar amb un cavallet de fusta que hi havia a la classe, però que sempre dibuixava coses tristes i no somreia mai. Va tardar un any i mig a recuperar el somriure a la cara, però no se'l veia feliç. Li varem comprar un cavallet amb un joc de pintures perquè pintés a casa. Si estava tot el dia, tot el dia pintant. Però sempre eren passeigs buits, dies grisos i altres coses depriments.
El pare intentava tirar endavant la família però l'empresa no donava per més. Quan vaig acabar els estudis de batxillerat, vaig marxar de casa perquè així, li trauria una despesa al pare.
Vaig anar a viure a una residència d'estudiants amb una beca per a començar a estudiar Publicitat. La carrera m'anava molt bé, vaig acabar-la sense problemes i em van oferir una feina on guanyaria molts diners. La vaig acceptar i em vaig comprar un pis. El pare feia temps que no es trobava bé, estava malalt i va haver de deixar la feina. El metge li va dir que si no ingressava a una residència el seu cos no aguantaria més. Va haver de deixar l'empresa. Li vaig pagar la residència i ara jeu al llit de l'hospital perquè fuma massa.
El Guillem va venir a viure amb mi perquè jo li vaig demanar.
Ja estava acabant el batxillerat artístic, havia passat una adolescència molt dolenta. No es relacionava amb la gent de l'institut. Havia intentat suïcidar-se als 16 anys. Era talment com una ànima en pena.
No se'l pot deixar mai sol, no saps mai com reaccionarà. Jo anava a treballar i ell al institut. Feia un temps que començava a sortir amb una noia i se'l veia més content, sempre parlava d'ella. La Violeta això, la Violeta allò altre... S'havien conegut al primer curs de Belles Arts, sortien molt sovint i compartien molts interessos, però la Violeta no acabava de estar-hi a gust i el va deixar.
Aquest cop ja no el va suportar, li agafaven més atacs d'ansietat que abans i jo no feia més que patir i patir.
Va tornar a prendre's la medicació que el metge li havia retirat feia un parell d'anys, perquè semblava que es recuperava, però això de la Violeta el va matar...

***

Ara se'n va, l'Indefinit ja s'ha cansat de la meva mà. Sense adonar-me'n he estat revivint la meva vida des de la mort de la mare en tan sols uns segons, tinc els ulls entelats de llàgrimes i estic sanglotant. De sobte m'arronso abraçant-me les cames, em sento més protegida.
Ja quasi tinc els 30 i m'he quedat sola. El pis buit.

Els de les mudances ja s'han emportat els mobles, només quedaven quatre coses de l'Indefinit i la roba, i la butaca que la llençaré perquè està feta pols. La parelleta jove que m'ha comprat el pis, se'ls veia molt feliços.

Demà hauré d'anar al tanatori, el meu pare no s'atreveix a venir, el xoc ha estat molt fort. Ens acomiadarem del Guillem i em mudaré a la casa on vivia abans, no podria suportar viure més al meu pis.
Els seus quadres els vol una galeria d'art, però jo en vull un, l'últim que va pintar just abans de prendre's la sobredosis, m'ho he pres com un missatge de comiat, ja que no era molt d'expressar-se amb paraules, és l'únic quadre que tinc d'ell amb colors clars, es veu un cel clar, el mar i una noia de lluny, s'assembla a mi, però no em vull atribuir mèrits.
L'únic quadre on es mostra alegria dels que ha pintat. Jo, la que sempre somreia davant seu per intentar inculcar-li la felicitat, ara sento com si m'haguessin arrancat la vida i només quedessin les llàgrimes i els plors.

Ara estic aquí, ajaguda completament sobre la moqueta del meu pis, amb les llums apagades, l'Indefinit miolant pel menjador i el meu germà voltant pel tros que queda del meu cor.

Comentaris

  • esta força be[Ofensiu]
    MALVA48 | 20-04-2008 | Valoració: 8

    Es mol dramatic pero de vegades la vida real encara ho es mes , escrius be , no et cansis de fer-ho i cada vegada milloraras mes ja ho veuras

l´Autor

Foto de perfil de EstelMDR

EstelMDR

6 Relats

18 Comentaris

5832 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Em dic Estel, soc del 1993, m'encanta escriure, bé, suposo que com la majoria de la gent d'aquesta web, no?

M'entusiasma el teatre, és la meva passió.
Faig ràdio, cant i teatre a la meva vila estimada i m'agradaria ser... No ho sé.
Sóc adolescent, la indecisió és la meva principal característica, segons mig món.

Una de les meves aficions preferides és fer-me passar per periodista a www.viumolinsderei.com o a www.teatreamolinsderei.tk

M'agrada l'esport i la cultura, però per sobre de tot, el teatre musical.

Bé, espero que ens anem llegint i comentant per aquests mons de lletres.

Molts petons.

Estel