Cercador
Aigües dolces( Haikús )
Un relat de: joandemataroCanten aigües
camuflades per boires
entre natura.
Solcant muntanyes
furgant a les entranyes
xopant la vida.
Mentre s'allunyen
I amb fúria esquitxen
saltant cascades.
Amb una fita
caient des de la cima
sense detura.
Ja veu el terme
la força s'aquieta
el pla l'alleuja.
A l'estuari
les aigües s'embrollen
la mar s'ensucra.
Comentaris
-
doncs si que m'agrada![Ofensiu]evie2 | 16-06-2010
Et veig molt en forma, Joan! Enhorabona per aquest haikús...molt ben trobat!
Una abraçada,
evie2 -
Dolces i refrescants[Ofensiu]Unaquimera | 13-06-2010
Re benvingut, amic Joan!
Quina alegria passar pel teu espai i veure que, tal com deies dies enrere, has tornat!
I amb el sarronet ben cosit... Pensa que tots tenim l'agulla enfilada, i anem donant puntades aquí o allà...
He llegit també el favor que demanes: no pateixis que intentaré acomplir-ho.
M'he deixat amarar per aquestes aigües dolces, i he quedat gratament refrescada.
Un breu suggeriment dels que tu demanes fet amb tot el "carinyu": en lloc de "Can/ten/ai/gües"=4, jo hagués posat "Can/ten/les/ai/gües"=5.
T'envio una abraçada xopa d'afecte,
Unaquimera
-
Felicitats[Ofensiu]Nonna_Carme | 11-06-2010
per aquests haikús, Joan. Imatges belles acompanyen l'aigua en tot el seu trajecte.
Veig , a la teva bio, que també has tingut alguna "pega": Ànim, amic meu,jo estic patint un herpes zóster de trigèmin i i les estic passant "canutes". Però penso, cada dia, que ja en falta un menys per a que s'acabi.
Una abraçada.