Aigua

Ja l'has llegit?

Un petó bonic al teu melic, i un cafè al Paradís

de la teva ànima, del teu esperit...
És la corda del teu estel de vida.
És l'alenada del teu viure.

onatge

hem i no em :)

son també els meus crits, cuidem-los bé, no fos cas que se'ns morissin.

Aquestes criatures tan i tan belles, t'estrenyen i es desclouen i cauen en horitzontal... potser em de deixar que plorin, una mica.

Petons,
Lady Shalott

He llegit el relat mirat de reüll la imatge del costat, veient la llum que penetra des del fons de l'alameda, com si fos la llum de "la flama del temps que crema serena".
Mentrestant, mentre la flama va cremant, conscients de com n'és d'efímera l'existència, ens consolam navegant "pels universos de poetes que travessen els sentits i les ànimes trèmules".

I el conjunt de tot plegat és aquest bell poema, un més dels bons poemes als quals ens tens acostumats.

...surt del interior de les paraules, i s-esmuny silenciosa entre vers i vers, entre somni i somni, entre sospir i sospir.


Ser poeta es tan senzill com sentir la vida.


Una abracada.

Ja m'ho semblava a mi que no tardaries gaire en retornar...

silenci trencat pel soroll de l'aigua. Preciosos versos de l'aigua, la llum, el foc..., misteriós misteri com el de la consciència.

J. Lluís Cusidó

No podría.

A relats estic vivint més del que vivía.

Oi que has cambiat la foto de la teva pressentació?

Es molt lumínica, tant, que gairabé hem fa mal als ulls. Soc massa sensible a la llum. Però en absolut a les fogueres i m'agraden particularment les llars de foc. Crec que no s'han d'apagar mai amb aigua. Doncs tots dos elements, poden lluitar amb malastruganses.

Més llum!!!! diuen que va dir Goethe abans de morir.

segueix iluminant-nos maquíssima.

Aquets versos teus sobre l'aigua i la llum ens duen a l'ètim de la Vida...
No deixes mai d'escriure!

Una forta abraçada!
... I molts petons!

FRANCESC

l'aigua i la llum, l'aigua que s'autodeclara i la llum que es convoca, són recursos de la poeta que ens mena aquests mots de seda, parenta i hereva dels poetes "que travessen els sentits / i les ànimes trèmules".
I no ens deixes indiferents, ben cert! Ens indiques les portes del misteri de la consciència, gypsy, has vingut des d'exploracions amatòries d'alta intensitat a rutes serenes i lluminoses d'una qualitat mística.
O això em sembla.
Una abraçada,
franz