Aigua de vida, aigua de mort

Recordava els hiverns de la seva infantessa; dies i dies de pluja, alguna nevada, el fred intens que la roba d'aquells anys i els estris que duia la quitxalla, pràctics, bufandes i guants de llana feia difícil de suportar; les gelades que emblanquinaven els camps, i feien penjar caramels de gel de les teulades de les cases. En aquells anys, tot i que ningú ho anunciava, el nombre d'habitants a Catalunya, no superava els 3.000.000; ara segons els bocamolls oficials eren ja més de 7.000.000 !

L'aigua aleshores i ara, era la mateixa; el món és un globus en el que no pot hi pot entrar ni sortir una sola gota, i segons deien els llibres de l'època, l'aigua ocupava dos terços del total espai. Recordava també que els humans d'aquell temps eren en un 80% aigua, així doncs entre els diferents estats en que podíem trobar el líquid element ens havien d'incloure també als animals en aquest percentatge.

Els avenços en la medecina i la tècnica, van fer possible augmentar l'esperança de vida en l'anomenat primer món, i van fer necessari desenvolupar polítiques d'eliminació de la vida humana, en el que s'ha acabat coneixen com el 3er món. La opinió pública mundial va obviar aquesta realitat, sota el pretext més clàssic - no ho sabíem - que tradicionalment havia funcionat per tapar les grans misèries d'aquesta especies nostra; els genocidis del feixisme, espanyol, portuges, italià, del nazisme, i com sabríem més tard dels comunismes, rus, xines i del seus satel.lits respectius. Malalties desconegudes; guerres sense sentit; legions de persones famolenques, homes,dones i nens; vindrien a comprovar en carn pròpia que l'aigua és un recurs escàs !

Malgrat tanta i tanta ignomínia, sembla que havíem acabat trencant algun fràgil equilibri d'aquest món nostre, i sense cap mena de dubte, estava en marxa un procés irreversible que en un termini força curt faria desaparèixer la nostra espècie !

El món semblava haver embogit !, en un llocs inundacions mai vistes, i en altres sequeres inexplicables; arreu però els col·lectius més fràgils eren els qui - amb la seva vida - intentaven retornar l'equilibrí aquós d'aquest planeta. Tot però era endebades; a còpia de no voler saber, de a mi no m'afecta, de això no és el meu problema, als mal anomenats animals racionals se'ls havia fos el sisè sentit !.

La història te amic lector un mal final, que deixo decidir a cadascú.

No tot en la l'evolució és positiu, de la consideració elemental de l'aigua com bàsica per a la vida, hem arribat a la constatació que avui ha esdevingut letal per als més desfavorits.

Passem de l'aigua de la vida, a l'aigua de la mort !

Per la televisió l'andalús grasioso, repetia en un feedback tràgic, els catalans som més de 7.000.000, els catalans som més de 7.000.000 , els catalans som més de ......

(c) Antonio Mora Vergés