AIda

Un relat de: desmai

Com dir-te que tots estem al teu costat...com intentar sentir el dolor que sents...com explicar-te que nosaltres...si que estem..al teu costat..a cada instant en que fas un pas endavant...o recules...nosaltres anem agafats de la mà tots plegat...per aboiar-nos mútuament...per ser servicials quan s'ho ha de ser...per ignorar-nos...o estimar-nos...per el que toca a cada instant. Ens equivoquem o no...nosaltres sempre hi serem...
Però recorda..som els qui et fem costat, ( amic, família...) però tu i només tu..seràs qui trobis el camí adequat per A TU..I LES TEVES MANCANÇES O NECESSITATS.
Recorda que les coses es van ordenant soletes...amb els temps no s'hi pot discutir...

Quan una porta es tanca...es dolorós...per això les persones mai acabem de guardar del tot la clau...i de tant en tan hi entrem per tornar a sentir, el que en el seu moment fou i serà tan important....però això s'ha de respectar...es el teu sentiment...el teu moment...la teva vida..., tot i així no només disposem d'una clau...has de pensar que és una clau mestra...ens n'obra d'altres tan o més bones que les que hem tancat o deixat mig obertes...

Aida...el tren no acaba mai de passar.
Les coses canvien...però tu no canviïs mai...simplement renova't...i així mai es perd res de tot el que tan ens ha costat aprendre amb el temps.

La teva germana.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer