Aida

Una abraçada també per tu. M'agradat molt.

El valor de l'amistat...quin valor? Quan tot és tendre arriba el clavell amic. Ja no hi ha fortalesa, només debilitat, deixada anar com les cendres de Déu al mar, en una cala de roques com totes les demés, i és que totes les roques düen amor. Tot viu per a tu, no sense tu, més clar no pot ser. Ara tot és tou...

I això fa que el que escrius ens arribi directament al nostre interior.
És preciós el que escrius, un dels motius perquè ens fas veure que es una amistad forta i compresa en tots els sentits, i ens deixes aquesta sensació de lluita per seguir juntes...molt maco.

Per cert, gràcies per aquell comentari que em vas deixar. Seguiré mirant-me els teus relats.

Un petó bonica.

rodolins... has culminat un poema d'aire popular, ple de sentiment i amistat...
els adéus són focs que cremen i s'emporten part de tu... però l'amistat és eterna en la ment...
una abraçada.

i tan sincer.. Felicitats Aida!

gràcies per llegir-me i comentar-me.

M'ha agradat el teu poema tan des del cor.

L'amistat és el millor que hi ha en la vida.

Un dia ens pot fallar tot i sols l'amic, l'amic, ens pot donar recer, consol i força.

Fas bé de cuidar l'amiga; mimar-la. Aquesta i totes, les amistats, AINOA.

és tan hermosa, com aquest ram de roses tan ufanós i delicat que et representa.

Una abraçada!

Un gran poema a l'amistat. Aquest poema es un gran homenatge a la teva amiga i està molt ben reflectat i expressat.
SEGUEIX AIXÍ!! BONA SORT AINOA!!
GRÀCIES PELS COMENTARIS QUE M'HAS FET!!

Hola Ainoa,

Sembla mentida però cada dia és bell per un motiu o un altre. Avui, senzillament ho és, perquè t'acabo de descobrir gràcies al teu comentari.
Mira, jo poc hi entenc de mètrica, però el que em sembla que els anys m'han donat de bagatge és conèixer els cors nobles, i tu ho ets Ainoa. Has descrit tot el que senties i ho has evocta damunt el paper.
Saps, el secret no és en el poema, el secret és en el nostre interior i en la nostra pròpia lectura. Felicitats poetesa del cor.Et prometo que et seguiré llegint.

Brindo per haver-te conegut, per l'amor i per les nostres vides,
Roda03

I ho has descrit crec que de forma immaculada!

Parteixes d'un repàs a la història dels quatre anys que fa que la coneixes. Una visió molt, molt almibarada, això sí, però suposo que l'ocasió ho mereix.

Contrastes la primera impressió amb la coneixença definitiva, allò que realment compta encara que moltes vegades diguem que és la primera impressió. L'amistat es forja amb el temps!

Li dediques també un petit homenatge, quan reconeixes les seves dificultats i en certa manera aplaudeixes el seu "gran coratge i valentia"

I toca l'adéu, un comiat que l'allargues fins i tot en el poema, atès que més de la meitat el dediques a dir-li adéu. I a prometre-li tot allò que, de fet, ja és propi o ja engloba la sincera amistat. Fins i tot amb un deix de complicitat a l'últim vers.

Quan a l'estructura i forma, és un poema molt correcte, sense brusquedats, que permet una lectura assossegada, perfectament compatible amb l'emotivitat de l'ocasió.

Salut, AINOA, i una forta abraçada,

Vicenç

.....poesia mes maca! Una gran poesia! Amb molta sutilesa i sentiments.

Gracies pels teus comentaris.

Maria Pilar (Valeria)

es nota k perds a una gran amiga, segurament li haurà agradat molt aquest poema, perquè està treballat i és molt harmonios.
b7s!

Ainoa,

A mi també m'ha sorprès agradablement el teu estil tan pròxim a la realitat.

Ho has explicat amb la mà al cor.
Era el moment i ho has brodat.
Sentiments que reclamaven ser escrits.

Aida és un poema clarament progressiu.

Ho fas amb una naturalitat i sinceritat encomiables.

Passat, present i futur: Aida.

Molta comprensió. Toques de peus a terra i alhora saps que cal que posem un gerro amb dotze roses roges.

Amistat que perdurarà Ainoa.
Ajudar, escoltar... un univers de virtuts per abraçar: AIDA.

Passarà el temps i no te'n penediràs mai d'haver escrit aquests versos preciosos.

Segueix escrivint Ainoa, estic segur que ella també faria un poema tan sentit i viscut com el teu.

Petons Ainoa!
Tu saps que és l'Amistat.
Certament, tot un homenatge.

Somriu!

Un poema que porta el nom d'una persona que és important per tu, amb la que has compartit moments inoblidables.
L'amistat va creixent de mica en mica i s'omple d'esperiències viscudes i sentiments que s'escampen. És com una melodia de somriures i paraules, de confidències i mirades que diuen moltes coses.
Aquestes coses ens fan créixer per dins i mai poden desaparèixer perquè formen part de tot allò que ara ja som.
M'agrada la tendresa i el sentiment que has ficat en cada vers, la sinceritat i l'estimació que acarona aquest comiat. Sense dramatisme, sabent que hi han coses que mai es perden...

Petonets AINOA!

Molt maco Ainoa, no fa massa temps que he viscut una situació semblant i de veritat que t'entenc perfectament. I fins i tot l'hi vaig escriure quatre ratlles, la conclusió final vas ser no diguis adéu, digues fins aviat

Endavant Ainoa, m'agrada llegir-te

Josep Mª

Una pedra flonja de sentiments que bull dins una olla eternament.

...dedicat a l'amistat. Tens un gran talent, i aquest poema ho demostra. És viu, ric, planer com la vida mateixa, on en tots els nostres actes hi portem allò més sincer de nosaltres.

Per molts anys!