AI, TABAC

Un relat de: IFDAPAK
S'ha aturat el temps,
ell, ja ho intuïa,
quelcom que era present,
i que allà el duria.

Estossegava molt,
i no estava refredat.
Potser era la pols,
que el vent havia aixecat.

Però, el vent es va calmar,
i no n'hi havia de pols al ambient;
continuava estossegant,
i una pressió, li tallava l'alè.

És, potser, el tabac
que em produeix aquesta sensació?
Fumava dos paquets i escaig,
per evitar estar nerviós.

Sempre envoltat de fum,
i, per bo que fora el menjar,
mai li trovaba gust,
però no deixava el tabac.

Va arribar el moment,
no era la pols ni el refredat,
una revisió conscient,
que el va deixar glaçat.

Res s'hi podia fer,
ambdós pulmons destroçats,
tants i tants cigarrets,
el van dur al més enllà.

Comentaris

  • DIT, i FET[Ofensiu]
    IFDAPAK | 12-01-2020

    Gracies pels comentaris favorables.
    Sí, si tinc un pensament per compartir ho faig en forma poètica, encara que sigui senzilla; poesia sense pretencions.

  • Bona reflexió...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-01-2020 | Valoració: 10

    Realment molt bé descrit poèticament, les conseqüències del tabac, que porta per carregat els pulmons per tan de fumar i fumar.
    Amb un rítmica senzilla i eficaç i la vegada amb la seua bona rima.
    Com ho has aconseguit fer aquest poema al tabac? És que tens molt bona imaginació per a redactar-lo!!

    Perla de vellut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

IFDAPAK

11 Relats

23 Comentaris

2802 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94