Ai, del clau rovellat!

Un relat de: rnbonet

Photobucket

Un pany sense clau:
com un dia sense pa!

Trempat fermall fermat a foc,
pany cadenat,
tanca i pestell
ratificat.

Colors vermells,
sutja de carn,
òxid mullat,
color de sang.

La clau del pany,
-del cos el ferro-
entra al forat.
Xip, xap! Xip, xap!
Vinga, entona;
estona endonga
clau dintre pany!

Entra, entra
la clau de ferro
pel foradat forat!
Pel forat
entre ferros roent;
pel forat!

Forada, espasa,
trau foradat!
Endins el trau,
amb molta força
-xip , xap, xip, xap-
amunt i avall!

Un clau perfecte,
perfecta clau.

Que siguen nostres l’acte i el pa!
Que siguen nostres la clau i el pan

Comentaris

  • molt original...[Ofensiu]
    joandemataro | 15-04-2011 | Valoració: 10

    i amb un joc de parules, amb dobles sentits que el fan desenfadat i divertit
    una abraçada d'un mataroní
    joan

  • SI senyor![Ofensiu]
    panxample | 11-03-2011 | Valoració: 10

    Alegre amb ritme i entenedor.
    La clau al pany i el clau al nyap.
    Un plaer llegir-te
    avant i ben amunt

  • ostres, bonet, com et passes...[Ofensiu]
    teresa serramia | 10-03-2011

    és broma...
    encara estàs enfadat amb mi?
    m'agradaria que em perdonessis...malgrat el pany, el rovell, la clau que no ecaixa, l'esforç, l'atreviment,el desvergonyiment... Què! Fumem la pipa de la pau??

  • 'Pos' mira, xicona![Ofensiu]
    rnbonet | 28-02-2011

    Rovellat del tot!
    Si fins la darrera paraula no ha encertat l'autor!... Ha escrit "pan" i volia escriure "pany"!!!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

357123 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!