AI! de Unaquimera

A
I! QUIN DIA!
AI! QUIN MAL!
Avui m'he tallat el dit. No he tingut cap accident, ni una caiguda, ni res greu. Només m'he fet un tall al dit. Just a l'emprenta de l'índex esquerre. Quina xorrada, oi? NO! no és cap bestiesa: el dolor, cruel, ha arribat ràpid, s'ha estés des de la punta per tot el dit, per la mà, ha pujat pel braç i m'ha fet gemegar un AI! sorprès i carregat d'indignació.

M'ho he fet amb un paper… Paper blanc i en blanc. Ordenava folis. Preparava la pista per a la cursa de paraules… i ZAS!! El tall cruel, sobtat, fondo. Amb la fiblada, la ràbia, la impotència i el ridícul. De cop, m'he sentit grotesca, allí dreta xuclant-me el dit com un nadó de metre seixanta.
Després he intentat oblidar-ho, perquè evidentment una fotesa així no mereix ni un pensament més, però m'ha estat amargant tot el dia!! Cada cop que he tocat, agafat, subjectat, endreçat, guardat, rebuscat, fet qualsevol cosa… el tall, dotat de vida pròpia, s'ha encarregat de recordar-me dolorossament la seva presència.

En canvi … Parlant de dolor, pensava en ahir… Últimament me'n vaig d'una cosa a una altra, no sé perquè… tinc el cap atabalat i em perdo…
Ahir em van punxar el pit. Em van burxar amb l'agulla per recollir una bona mostra de material. Era la tercera vegada… PER FAVOR, SI US PLAU, a qui em pugui escoltar: que aquest cop els del laboratori decideixin que hi ha prou, de mostrari, que no tornin a enviar el missatge temut: "Material insuficient per a diagnòstic. Reiterar punxada" Espero que el conjur que jo repetia i repetia "a la tercera va la vencida, a la tercera..." ajudi al metge a sortir del dubte d'una vegada: és un encant de fibromioma? Una delícia de fibroadenoma? Un gangli descontrolat? Un càncer malparit? Així deixarien PER FI! de convocar-me un cop i un altre a l'escorxador.

Què estava dient? Ah, sí, la punxada… Bé, un cop vestida i en posició horitzontal, ja no em feia tant de mal. I això que la burxada havia estat llaaargaaa … Caminant pel carrer amb el sol a la cara, enviant onades càlides i grogues al meu cor espantant, he anat deixant endarrere el dolor … la por … la sensació de ser un tros de carn.
La infermera no ha estat mal, m'ha parlat amablement tot fent la seva feina, manipulant-me damunt la safata: "Giri's, estiri més el braç, ben tibat endarrere" "Una mica més de costat, no ens va bé tan plana" "Quedi's així, no es mogui, ara vindrà el doctor"
Per un moment he recordat quan aprenia a conduir, com em parlava el professor de l'autoescola quan intentava ensenyar-me a aparcar, una mica ( o molt!) convençut de què no aprendria mai. JAJA, es va quedar ben parat quan vaig aprovar a la primera!! JAJA, encara veig la seva cara, tota sorpresa!!

De què parlava? Ah, sí! Quan ha entrat el metge no en tenia gens, de ganes de riure'm. És que he vist el fibló…A mi sempre m'han fet basarda les agulles, TOTES: les injeccions, les vacunes, també la del compàs, de les xinxetes, les imperdibles, les d'enfilar. Suposo que per això sempre em punxo quan em poso a cosir: em calço el didal, però la resta dels dits ( no em posaré didals a tots!) em queden com uns coladors… em penso que, quan més precaució hi poso, MÉS en clavo la punxa!

Deia, doncs, que el doctor ha entrat a la sala amb una agulla a la mà que feia feredat. Em sembla que fins i tot se m'ha eriçat de por el mugró. Jo no tinc uns pits que es puguin dir enormes, així que davant aquell esperó metàl.lic he pensat: " m'arribarà fins al cor, i moriré dessagnada… m'arribarà fins als pulmons i… " He hagut de fer un esforç per deixar de pensar en aquestes coses. Però ja ho veia tot ben negre quan m'ha dit: "tanqui els ulls, que ara la fregarem amb alcohol…" Després, en veure que em queia una llàgrima galta avall encara ha afegit "Veu? de vegades, si no els tanca bé, entra una miqueta d'alcohol i passa això" i jo no l'he volgut dir que no, que ja els tenia plens d'aigua abans de tancar-los, abans de què ell ruixès amb el líquid glaçat la meva pell esporuguida…

Ara es farà llarg esperar els resultats…M'han dit un parell de setmanes… Però no vull pensar-hi gaire… La mala estona d'ahir va ser curta en comparació amb la que m'ha donat el tall d'avui: això sí que és mala sort de debó!

AI, QUIN MAL DIA!

Una quimera