Ahir

Cau el sol d'octubre. Agafo les claus i tanco la porta d'un cop sec. Camino sense rumb pels carrers deserts. La ciutat ha callat aquesta nit. Els fanals s'han apagat. Sento la foscor, respiro el silenci. Travesso ara un carrer, ara una avinguda. Passejo a poc a poc, immersa en els meus pensaments. No sé on vaig ni ho vull saber. Només faig anar un peu davant de l'altre, i respiro fons.
Camino sense pensar que camino, però penso enmig del fred desert nocturn. Passejo i penso en tu. M'aturo en un semàfor, es posa verd i creuo. Sense ni adonar-me'n em trobo davant del mar. Miro al meu voltant, busco un lloc per asseure'm i pensar en tu. El vent glaçat em recorda a tu: les teves abraçades càlides, els teus somriures còmplices, la teva mirada plena de força. Tanco els ulls, em transporto fins aquells dies, fins als nostres dies.

Xàldiga
22/10/07