Ahir deies que m'estimaves...

Un relat de: Sol_ixent

Va entrar a casa d'una revolada i va córrer a tancar-se a l'habitació. Tot el camí amb les llàgrimes a punt de brotar-li dels ulls i un nus immens a la gola.
Dos anys d'amor intens, dos anys donant-ho tot, dos anys intentant fer el millor possible per tenir-lo content, dos anys deixant de banda vells amics... però, no obstant, els dos millors anys de la seva vida. No entenia perquè, ahir li deia que l'estimava i avui la deixava.
Un cop nua i dins la banyera, les llàgrimes es confonien amb l'aigua. Tot era gris, tot era fosc i res tenia sentit.

* * *

Va ser el seu pare qui va descobrir-ho. En arribar a casa de la feina i trobar-la en un més que inhòspit silenci, va pensar que alguna cosa devia passar. Va mirar una per una les habitacions, i, en arribar a la seva va veure les seves coses. De cop, descobrí la llum del lavabo oberta, i, en entrar, caigué rodó a terra de l'ensurt.
Les llàgrimes i l'aigua ara eren confoses amb vermell. Vermell de dolor, vermell d'avís. A terra, jeia, tacada, l'arma del crim.

* * *

El seu comiat, tingué lloc el dia següent. Una missa ràpida i discreta, sense gaire temps per fer ostentació de dolor. Tan sols els més íntims parents i amics van ser avisats per assistir-hi. A última fila, ell la plorava desconsoladament.

Comentaris

  • Preciós..[Ofensiu]
    dragaroja | 05-02-2006 | Valoració: 10

    No acostumo a comentar gaire relats, però aquest és molt maco, l'última part i sobretot l'última frase, les millors.

  • Hola Sol_ixent![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 04-02-2006 | Valoració: 10

    Normalment torno els comentaris i, en ocasions com aquesta, això em permet conèixer nous relataires i poetes. He llegit aquest últims poemes i relats i al final he pensat fer-te un comentari conjunt.

    Dels poemes, et diré que m'ha semblat veure-hi una constant. Són poemes que, en efecte, contenen un cert pessimisme, en ocasions una certa resignació. I, pel que fa a la forma, destacaria que són poemes poc complexos la qual cosa et permet absorvir-los d'una llegida. Rellegir-los ja és una qüestió de degustació per plaer.

    Els relats, molt apropiats pel sistema d'RC atesa llur brevetat, són redactats amb una pulcritud i correcció absoluta. S'agraeix, per ser-te sincer. Les històries discorren amb fluïdesa, planerament, sense truculències. És una lectura pausada la que infons amb aquest relat i amb algun altre de teu que he llegit.

    La història, en certa manera, perd importància enfront al redactat, a la forma (és a dir, a allò que realment és literatura), i això és una cosa que no sempre es pot dir, i menys a RC.

    I per últim: escriure, veig, forma part de la teva vida. No és, com en molts casos a RC, que escriure és per explicar alguna cosa que t'hagi passat, per canalitzar algun sentiment particular, o simplement per "fer amics" (ei, que també, eh?) a través d'aquesta pàgina.

    Escriure, com ja sabràs, és qüestió d'anar fent, com diuen els avis, i de llegir.

    Tenir èxit a l'hora de donar-te a conèixer a través dels escrits és escriure (definició anterior) + insistir i no donar mai res per perdut. Sobretot a l'hora de presentar-se en concursos, que és un primer pas molt important.

    Com pots veure, m'enrotllo moltíssim per dir quatre coses, però molt em temo que no hi puc fer més. A vegades les presses o la feina m'obliguen a ser més breu, però això no sempre és així.

    De moment, i per acabar, encantat de conèixer-te a través dels teus textos, literàriament sòlids i convincents.

    Una abraçada,

    Vicenç

  • Està...[Ofensiu]
    AVERROIS | 17-01-2006 | Valoració: 9

    ...molt bé el teu relat, però com he comentat altres vegades ningú es mereix que una persona es suicidi per ell. Una abraçada.

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de Sol_ixent

Sol_ixent

140 Relats

441 Comentaris

129725 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
"En tots els meus personatges hi ha característiques meves, però cap dels meus personatges no és jo". (Mercè Rodoreda)