aGuaNta, coMPaNy

Un relat de: AnNna

Hem caigut dins d'un pou.
Un pou profund, massa profund,
Impossible sortir-ne sense ajuda d'altri.
Però som aquí sota, a baix de tot.
I fa temps que som dins.
Però hi eres tu, a dalt,
Ens donaves esperança per tornar a veure llum,
Amb aquesta corda que ens unia,
Que ens lligava sempre al món exterior.
La corda encara hi és, ens uneix,
Però tremola, feble, a les teves mans.
Els punys tancats aguanten, amb força,
Prò quelcom apunta que volen rendir-se.
No et rendeixis, company.
Si us plau, no ho facis.
L'esforç és gran,
Però sempre hi haurà braços disposats a ajudar.
Espera, una mica més...
Des d'aquí tot es veu negre...
Tu ets el nostre punt de llum.
Hem de sortir-ne...
Volem tornar a viure...
Qui ens treurà del pou si som tots dins?
Fes-me un favor, amic:
Aguanta, no caiguis tu també.

14.12.04


Comentaris

  • Cal sempre esforçar-se[Ofensiu]

    Cal sempre esforçar-se per sortir del pou. És una imatge força bonica...

  • Una situació...[Ofensiu]
    Llibre | 02-01-2005

    que, per mala sort, ens toca viure més sovint del que voldríem. Ens sentim immergits en un pou, però ens sentim salvats perquè hi ha una mà amiga que ens ajuda des de fora. Però... quan aquesta mà amiga també perd les forces...???

    Molt ben reflectida, aquesta situació. Ara cal aixecar-se per ajudar a qui fins ara era el teu recolzament. Ara cal mirar amunt i adonar-te que l'exterior no està tan lluny com semblava.

    Però sobretot, i tal com tu mateixa dius...

    "sempre hi haurà braços disposats a ajudar."

    Ho has dit tu. No ho olbidis mai. Perquè tens tota la raó.

    Salut!

    LLIBRE

  • NO PATEIXIS![Ofensiu]
    Capdelin | 24-12-2004 | Valoració: 9

    avui dia aquest problema està solucionat,
    pensa que hi ha:
    . grues Serrat
    . bombers de la Generalitat
    . espeleòlegs agosarats
    . cordes irrompibles de fibra de titani
    . i aviat, penso, escales mecàniques i ascensors amb "hilo musical... )
    ( je je je... XD )

    . però sobretot... hi ha una manera de sortir d´aquest pou, una manera ( difícil i arriscada, és clar ) salvar-se un mateix... perquè esperar que et salvin... és la solució més fàcil i la menys segura ( crec, jo, pobre de mi! )

    amunt, collons! que la vida és bella, la la ra la la...

    Potser hauria de fer comentaris més seriosos, més romàntics ( el tema és seriós, tràgic... s´ho mereix ) però jo tinc el vici de veure totes les situacions amb HUMOR...
    M´encanta l´humor... m´ajuda a superar moltes putadetes de la vida i així li treus dramatisme als problemes que compliquen el nostre viure diari...

    un milió de petons fins que la teva cara, ulls, galtes, nas, llavis... queden com un tomàquet

  • Expliques[Ofensiu]
    OhCapità | 21-12-2004 | Valoració: 9

    molt bé les emocions i sentiments. La tant preuada amistat! Qui té un amic té un tresor. I tu ets, segur, un gran tresor!.
    Un petonàs!

  • Makissim!!![Ofensiu]
    Baiasca | 18-12-2004

    Annna, m'ha agradat molt, suposo que tots ens hem sentit així alguna vegada, que després cadascú ho sapiga plasmar a la seva manera, és una altra cosa, sta de conya!!! Felicitats companya!!

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: