Cercador
Aguaita.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Obrir uns ull que no hi eren.
Parar oïdes que ara hi són
posar la pell de gallina.
Parlar be. Parlar
d'amor.
Del fons mes humit de la terra,
ara ens puja la sàvia mes verda.
Les arrels ens fan de peus,
les mans a ses branques
floreixen.
Aroma de pensament. Record.
Memòria i intel·ligència, humils
servents d'un cor.
La niciesa és una ciència.
Molt "útil" però. Escolta i parla.
Que no és pot fer en essència,
al revés. Para't sobre les
arrels.
Guaita!
...està passant. Ara i aquí,
si saps qui ets. Mai mes!
Ni tu, ni jo, ni res.
Comentaris
-
Nuesa[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 27-08-2015 | Valoració: 10
Un poema despullat, sense pell, directe, gairebé sense verbs, amb les paraules precises i la direcció precisa. Un cop més vas al gra i aconsegueixes un pa boníssim! Una abraçada.
Aleix
-
El nostre amic fidel[Ofensiu]Bonhomia | 27-08-2015 | Valoració: 10
Entre el cor i el cervell... hi ha un gran abisme! Com que pensar amb el cor és impossible, deixem-nos guiar per ell, que el cervell gasta i gasta, però no sent el batec de la vida, no vibren en ell les pulsacions de l'amor... és el cor l'amic fidel de cadascú dins el seu viatge per aquesta atrafegada vida!
Sergi : )
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
428900 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com