Agrigento

Agrigento! M'hauria agradat molt poder conèixer aquesta bella ciutat de Sicília... Segurament que mai no podré visitar-la, però els teus versos, aquesta composició exquisida, m'hi han transportat.

Amb un bell poema que et transporta cap al meditarrani

Gràcies Aleix, per la teua visita i per les teues paraules per a mi, en el meu poema, "Vida d'aquarel.la".
Molt agraït i fins a l'altra.
Bona vesprada.
Una gran salutació...
Perla de vellut

Espere que estigues bé. Fa temps que no has editat, em dic, que estaràs molt ocupat.
Bé, que t'invite als meus dos últims relats editas, quan pugues i tingues temps. Doncs per a mi, són prou be, aquests.
Gràcies.
Perla de vellut

Faig servir el plural d'homenatge perquè, a banda de l'excel·lent escriptor, el teu poema és també un homenatge al Mediterrani. Els cinc sentits fan acte de presència en un entorn tan entranyable per als que hi som fills. Personalment, m'hi sento transportat del tot. I faré una cosa: el rellegiré en un racó idíl·lic d'un camí de ronda de la Costa Brava. Aleshores, en aquest entorn, em faré meves tots i cadascuns dels teus versos i, molt probablement, l'emoció m'impedirà d'acabar de llegir-lo. Vols més força en unes paraules?
Una abraçada i fins la propera, Aleix!

Gràcies Aleix, per la teua visita i per les teues paraules al meu poema, "Elegia a mon Pare", que són molt acertades i molt bones.Agraït per les teues paraules.
Una salutació...
Perla de Vellut

Preciós homenatge al Camilleri que tant ens va donar a través dels seus llibres plens d’aquest esperit mediterrani, peculiar, obert a tots els sentits i aferrat a terra i mar, com el teu poema.

Un gran poema dedicat a Andrea, que ressalten les paraules amb molta simfonia.
Quina meravella. Un plaer de lectura, Aleix.
Ens llegim...
Saluts.
Perla de vellut

Aleix, mercès per comentar el meu poema St.Tropetz. La teva opinió sempre la tinc molt en compte... Et tinc com una persona molt assenyada. Al final del comentari fas servir el mot "ulurar" en referencia als crits dels mussols... He cercat aquest mot al DCV i em remet a udolar, que és el plany dels cans. Jo he posat "esgaripar" que és el crit que fan els ocells rapinyaires. D'antuvi he cregut que el teu mot era el propi dels mussols... Però segons el diccionari és el dels cans.... Podries aclarir-m'ho si tens una altra font de referència ?

Llegint Agrigento noto el batec del meu cor... Palpitacions per la terra perduda, tota edificada està ara de pisos i cases. Nostàlgia i melangia pel pagès que ja no hi és, fa anys que es féu el seu funeral, i l'herba aromàtica que ara creix en les escletxes del paviment... Però encara em resta la mar, aquesta mar, com tu molt bé dius, que asserena... Una abraçada Aleix.