AGRAÏMENT

Un relat de: Guiomar

La seva vida l’havia omplert de llibres, de recerca continua de coneixements i d’estudis. Des que tenia ús de raó no recordava haver estat ni un sol dia sense obrir un llibre, un diari o recórrer qualsevol cosa que li aportés nous estímuls, nous reptes per aprendre i així omplir una vida que ella considerava buida.

Molts anys treballant en una feina que no l’omplia, però que li va permetre portar una vida còmoda, tenir l’economia solucionada i així poder dedicar-se als seus fills quan eren petits. Sempre es va penedir d’aquella temporada en què creu que va viure d’una forma acomodada. Queixant-se per no sentir-se realitzada, però sense fer res per solucionar-ho. Sempre, però, recorda aquells temps com els millors, potser la joventut, els fills, les sortides amb els amics, els viatges… Dedicada als altres però oblidant-se d’ella mateixa. Més tard això li passaria factura.

Quants els fills van ser més gran, va muntar una llibreria. Durant deu anys la va tirar endavant i va gaudir entre llibres. Semblava que podia començar a tenir més cura d’ella. Però la feina era dura, moltes hores i molts caps de setmana treballant. Va arribar la desmitificació dels llibreters, als que tenia idealitzats, i es va anar desil•lusionant. I és que el desencant anava sempre amb ella. Inconformisme, un perfeccionisme exagerat, una exigència insuportable, angoixes no enteses ni compartides amb el company de tota la vida la van anar corsecant. Les hormones li començaven a jugar una mala passada. S’acostava una època dura i esperançadora al mateix temps.

Durant aquests anys va poder dedicar-se a estudiar de nou. El contacte amb un món universitari diferent del de la seva joventut la va anar engrescant i li va portar, a part del nous estudis, la convivència amb nois i noies més joves. Ells en el fons l’admiraven i ella, tot i sentir-se còmoda, es preguntava contínuament si aquell era el seu lloc. Sempre buscant la perfecció, sempre l'exigència personal, sempre qüestionant-se la seva vida.

Malgrat tot, no ha pogut desfer-se de la frustració personal. Mai no s’ha perdonat aquell temps en què es va acomodar i no va lluitar prou per la seva autèntica vocació. I ha estat tan i tan amagat aquest desencant que ara surt per tot arreu. És com un tros de roba que es va foradant, en cuses un forat i en surt un altre i així, poc a poc es van posant els pedaços. Tristeses, frustracions, inconformisme… Com una paret que cau i que cada dia s’ha de construir… Maduresa de reconstrucció del que, una vida de lluita per la igualtat, ha anat deixant pel camí. Una vida dedicada a la recerca inútil d’una fita encara impossible per les dones. Uns fills educats en la igualtat aporten un xic d’esperança.

I continua queixant-se de la condició de dona, bé, no de la condició, més aviat de la discriminació. Tot i així els anys de joventut i de lluites la fan sentir orgullosa d’haver contribuït a crear un món millor. Però ara tot s’està ensorrant, com la paret, i foradant-se, com la roba. El seu inconformisme, sempre present, ha fet que mai hagi perdut ni una mica d’il•lusió per aconseguir aquell món sommiat i que ara sembla escapar-se-li de les mans. I tot això arriba en un moment en què esperava recollir els fruits de la feina de tota una vida, i que ara es veuen seriamente compromesos: maleïda crisi!

I malgrat tot agraïment, malgrat les absències, malgrat els adéus i la foscor de la pèrdua dels éssers estimats, perquè? Doncs per haver nascut dona, per haver tingut aquesta força tot i els entrebancs. Per no haver-se donat mai per vençuda. Per no haver mirat mai enrere, sempre endavant. Per haver pogut gaudir de pares, fills i amics i perquè, segons diuen, el que està per venir serà millor. Però ella, que no s’ho acaba de creure, continua amb la lluita. Trist, inconformista i exigent com sempre ha estat.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Guiomar

Guiomar

38 Relats

234 Comentaris

23921 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Recuperar el plaer de l'escriptura m'ha salvat!