Agraiment a Capdelín

Tiaaa es mul bunic, jo fa un dia q el cunec i em cau de p.mare!Es la tralla ehh!i el comentari q ta deixat..pff si es q es el millor!!Joseeep aqui una de les teves infinites fans!!xDD jaja malegru mol q ho hagis superat tot la veritat q hi ha gent q sap ajudar de veritat!
I alhora em sap greu no haverte ajudat en aquests moments dificils kari, pero ara q et tin al msn q em tens pel q vulguis ehh!^^ si fa falta vai alla on vius tuuu!q set veu mol maca!:) i res bunica q me les piro a sobar q la rutina altre kop es aki!:S És preciós kuka!(k)

"tocat i enfonsat"... tu has aconseguit sortir de l´etern plor, de la no acceptació pròpia, dels dubtes afectius de l´adolescència, dels amunts i dels avalls, de la inseguretat personal, de la baixa-autoestima, dels miralls traïdors, de les veuetes iròniques dels companys i companyes, de la por de suspendre, de la for del ridícul, de la por de ser diferent i rara... tu has sabut poc a poc estimar-te a tu mateixa i valorar-te i saber veure les teves qualitats sense comparar-te amb ningú... perquè tu ets TU, incomparable, irrepetible... amb la riquesa humana de ser diferent, no una fotocòpia...
has fet un poema preciós, molt ben elaborat que demostra que comences a resorgir com a persona i com a escriptora... i aquests núvols negres marxaran quan el sol potent de la teva confiança en tu mateixa els desintegri i llavors... veuràs clar i magnífic el teu camí... que serà el teu... un camí que et portarà a la maduresa entre roses i espinetes, entre rialles i gotetes de sang...
m´ha agradat molt el teu poema... i el teu agraïment m´avergonyeix per una banda i per l´altra m´anima a seguir-te animant al teu costat, sempre!!!!!!!!!
un petó i una abraçada! wapaaaa!!!!!!!!!!!