AGONIA

Un relat de: kefas
La nit és la gola del llop. Del llop que mossega el dia amb les esmolades dents de l'horitzó quan el sol, exhaust, no pot aguantar el vol. Llavors la sang del dia es barreja amb els grocs del sol i els blaus del cel i esquitxa els núvols. Vermells, carbasses i rosats, tots els colors de la passió agònica certifiquen que la mort del dia està a punt de consumar-se.

Pensava en les paraules d’en Marià quan, arrossegant les cansades cames, m'enfilava al cim del Trencanous. Era el dia del llop, el més indicat per pintar la mort del dia. En arribar al cim vaig parar el cavallet i el paper. Al costat, l'estoig amb les aquarel•les i els pots amb aigua. Sabia que havia d'anar ràpid, que, a tot estirar només tindria quinze minuts. Em rossegava el neguit. Mentre el sol anava baixant, confiats, una dotzena de núvols allargassats es situaren sobre l'horitzó. De sobte, aparegueren els primers vermells. Em va semblar que la cresta més afilada del serrat s’enlairava per esquinçar el núvol més proper. Els vermells es multiplicaven, la serralada creixia i els núvols s'esfilagarsaven com si estiguessin espantats.

El moment era sublim. Em vaig abraonar sobre els pinzells i, com embogit, vaig començar a escampar els grisos i marrons de la serralada sobre el paper. Ara el vermell s'havia fet amo i senyor del firmament. Excitat, vaig obrir el pot. L’espant em va entelar els ulls fent-me tentinejar. Estava buit! Com podia ser! La meva vida per un vermell! De sobte ho vaig veure clar. De vermell era el que més tenia ! Amb un gest decidit vaig agafar l'espàtula punxeguda i, sense dubtar, la vaig enfonsar a la cuixa dreta. La visió d'aquella deu de sang em va tranquil•litzar. Encara tremolós, hi vaig sucar el pinzell per continuar pintant.

Al concurs m'atorgaren el primer premi. Em digueren que aquell vermell era tant real que fins i tot semblava que el cel sagnés de veritat.

Comentaris

  • Sagnava el cel...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-02-2019 | Valoració: 10

    Més que relat, per al meu concepte, és com una prosa poètica, que descriu tota la pintura amb vermell, i et queda amb molta disponibilitat i amb aquella agonia que reflexa tot el teu sentiment.
    M'ha encantat...,, Kefa.
    Una salutació...
    Perla de Vellut

  • Impressionant![Ofensiu]
    brins | 23-01-2019 | Valoració: 10

    Unes descripcions poètiques precioses, kefas, i un final inesperat que completa la qualitat del relat.Et puc dir que la meva afició per la pintura tot i que no ha arribat mai a un extrem tan lacerant com el del teu protagonista, sí que alguna vegada m'ha incitat a substituir pintures tradicionals per elements de la natura que posseeixen tons inimitables.

    Moltes gràcies pel comentari tan profund que has fet al meu relat "Colors" cremats".
    Tens molta raó quan dius que la vida és un carrusel de guanys i de pèrdues, però el que és difícil és saber-ho assumir...

  • quina gosadia![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-01-2019

    El primer premi no ho sé, però finalista d'aquest mes per mi ja ho series (si fos jurat).
    Encara que poc previsor és home de recursos el teu aquarel·lista. Atrapar el moment de l'ocàs amb els pinzells, quina gosadia!
    Gràcies per llegir i comentar la meva fageda.
    Fins al proper!

  • Sagnant[Ofensiu]
    Montseblanc | 18-01-2019

    M’atrapa tota la descripció d’aquest ocàs espectacular. Tanco els ulls i el veig. Com també he vist, sense voler-ho, la cuixa esquinçada i la sang brollant. És una solució, sí, una mica bèstia hahaha.
    M’ha agradat, és original.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: