Agilitzar la situació

Busco un lloc on fer una migdiada ben llarga. Que duri per sempre. No vull tornar a despertar. Tot fosc. Somni fosc. Perque no hi ha res a fer. Quan caus en l'absurd, què hi ha millor que fer una migdiada com aquesta? No vull tornar a obrir més els ulls. És un autèntic descans. Ja no hi ha res pel qual preocupar-se.
Em desperto i tinc la sensació d'haver dormit mitja vida. Ara sí. Ara tornen les preocupacions. El color gris. Els ulls cansats només en contemplar qualsevol cosa d'aquest món material. Com em puc treure de sobre l'angoixa? És que les coses no poden ser més normals? Sí, jo odio la normalitat. Però em refereixo a presenciar cada escena i fer-hi de personatge amb tots els detalls de la realitat.
Porto tancat a casa tot el dia, i són quasi les set de la tarda. Per què? Doncs perque em falten ànims, em falta moral. Em fan por les coses. I la mandra... una mandra brutal.

Si pogués ser lliure,
deslligant-me
de tots aquests cordills,
i trobar la calma,
i retrobar aquella inspiració
tan desitjada...

Si et pogués tenir a tu,
aquí,
ara,
com quasi mai...

Aquesta realitat
sovint em repugna...
quan vindràs a salvar-me?

I aquí estic jo
amb tots els meus defectes.
Inflant-me d'una paciència
que explotarà.

Com podria retrobar-me
amb aquell esperit tan lliure
que era abans?
Espero que encara
hi hagi una escala
per trobar
aquella olor
de metzina dolça,
i poder viure la nit
com una criatura salvatge amagada.

Vaig esperant, vaig esperant,... però on són els resultats? Bé. Per començar... resultats de què? Ara tinc vint-i-vuit anys i no estic tramant cap aventura. Però potser sí. Potser sí que hi hauria d'haver resultats. Perquè la impaciència em desespera, i així estic. Esperant un canvi. Però no arriba. En cert moment les coses s'havien posat fàcils. Però no ho vaig saber aprofitar i ja no tinc la sensació d'estar en contacte amb Déu. No sóc cristià. Però fa anys em vaig llegir un llibre d'un sacerdot que em va encantar. Era un llibre dolç, plè de llibertat. I és això, en bona part, el que busco. Un hotel celestial. Diners. Poder treballar! Això és el que més desitjo. Però no és tan fàcil. No quan hi ha barreres. Com sempre, escriure em fa reflexionar. I ara això m'està espavilant! Si m'animés i trobés una feina... i la pogués mantenir...