AGENOLLATS

Un relat de: Fidel

PRIMER AGAFAREN...
Primer agafaren als comunistes,
i jo no vaig dir res perquè jo no era un comunista.
Llavors s'endugueren als jueus,
i no vaig dir res perquè jo no era un jueu.
Després vingueren a pels obrers,
i no vaig dir res perquè no era ni obrer ni sindicalista.
Després es posaren amb els catòlics,
i no vaig dir res perquè jo era protestant.
I quan finalment vingueren cap a mi,
no quedava ningú par protestar.
BERTOLD BRECHT


Orfes d'un bell coratge fugim atemorits,
caminem agenollats, sense horitzons,
sota un cel cobert de llàgrimes residuals.
I ens amaguem sovint, en els precisos
moments en que cal netejar-nos la cara
i enlairar-nos malgrat romandre xops de pluja.
Perquè tenim por, molta por i molta
i profunda i permanent recança
per llençar-nos al circ, per posar els peus
al fang i creuar la línia divisòria
‘numantina' que ens ha estat assignada.

Som, en definitiva, de titolaritat poruga,
som un foc sense flama, som nàufrags
dividits i divisibles de destí universal.
Som muts davant la paraula, veus
tremoloses d'un fred superlatiu.
Som en un món de mossegades
sense rostre que no deixen rastre.
Perquè som el no res en l'Univers,
som ombres negres dins un immens
forat negre que ens aguaita.
Som la font que ja no raja, estàtues
sense mirada, les peces del pànic
d'un tortuós i feixuc engranatge.
Tan sols som ànimes en pena
en unes trinxeres ja rovellades
caminant agenollats, sense horitzons.
Tan sols som cendres disseminades.

I jo ? Jo també sóc una peça, un poruc més
enmig d'un bassal d'aigües freàtiques
en franca descomposició, mentre milions
de coliforms m'ofeguen; m'aterren.
I agenollat al costat més fosc sovint
m'amago sota un cel cobert de llàgrimes.

Sota una pluja persistent i un fred superlatiu,
les tropes feixistes havien ocupat la ciutat
aquell gener de mil nou-cents trenta-nou.



12 i 13 de gener de 2005.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Fidel

Fidel

40 Relats

117 Comentaris

37785 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Si em llegiu, em coneixereu ni que sigui una miqueta. Sóc com sóc, escric el que escric, estimo i renego, canto i de cops...callo.
I sempre... onades de poesia ventilen la meva petita platja.
Ens veiem entre revolts de foc i mots.
Una abraçada !
Fidel