Agafats... caminarem

Un relat de: tramuntana

Digues-me per què tremolen els mots
al escriure's sobre els meus dits
i al dissenyar aquells versos
que parlen de tu...

Digues-me per què s'apaga la matinada,
quan em llevo massa tard,
...la sorra avui m'empaita fins que em pica als ulls
i m'esborra la imatge del nou camí.

Et vaig donar la mà i em vas portar a la lluna,
et vaig regalar un bes i em vas acollir entre els teus braços,
ens varem anar pel mateix camí, per on havíem vingut,
doncs ens esperaven.

Agafats...caminarem.

Avui es fa fosc més aviat...
i em perdo entre l'asfalt que no marca avui el meu pas,
em perdo en el record d'aquell vell caminar
que agafats passejarem...

I me'n torno a casa...pel mateix camí
per on havia vingut,
i m'entrebanco amb el meu propi esguard
i caic...

Obro l'armari en busca del meu millor vestit,
ja no em queda bé el seu color de vida...
me'l trec i el deso mal plegat,
no vull recordar quan s'impregnava de la teva olor...el seu teixit.

Agafats...caminarem.

Digues-me per què ploren els meus ulls
quan et recorden,
digues-me com puc
oblidar-te...

Tot i voler-ho fer...sóc incapaç d'esborrar-te,
i encara que em faci mal sentir-te cada nit com em bategues,
vull sentir-te sempre viu dintre de mi,
encara que em faci mal veure com t'esvaeixes...

Vaig sentir tant de fred...
quan vas deixar d'abraçar-me,
vaig sentir-me tant petita
quan vas deixar d'estimar-me...

Agafats...caminarem pels més bells jardins,
pels més llargs camins
pels més càlids racons...

I ens estimarem.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de tramuntana

tramuntana

423 Relats

658 Comentaris

439363 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Em dic laura, tinc 15 anys, ( 24 de maig del 1991).

" ...yesterday, love was such an easy game to play, now I need a place to hide away"

...Els teus ulls dibuixen paraules que ni tant sols he sentit mai...

...porqué no hay nadie que te quiera igual que yo.


...yǿu шāy sāy I'ш ā dяέāшя



- laurasainzr@hotmail.com