Àfrica

Un relat de: Joan Ferrer Hernando

Soc l'hereu dle teus petons metal·lúrgics,
conspire amb els llençols per obrir-nos tu i jo,
en dos, en clósques melosses, d'on surten camps fullgant
les roselles protectores.

Ets sospir que esclata d'un goig violat rítmicament,
fas que els ulls meus suen sinceritat i bogeria per un cor
electrizat de sentiments, que no es deslligen mai del plaer que sentim al fer-nos l'amor.

Nits furtades als amants que no tenen als llavis,
el futur d'un petó enderrocat, per bogeria més sensata de voler entregar-se a les pells dels bojament foradats per tràfic mutu de petons i converses, que no als que,
sobre terres prometedores d'esquelets exitats d'acaronar els bategs de l'estimada, s'estimen més dinamitar-ho tot mitjançant l'extintor d'enveges ben podrides i ignorants.

Àfrica, ets llengua teva regada amb sucs d'allò dolç, soc per sempre teu.Només teu i res d'ells.

Comentaris

  • Ostres...[Ofensiu]

    Quina casualitat... a l'arribar a la ciutat on visc vaig conèixer una noia. Ella també es deia Àfrica. Bé, de fet encara se'n diu. I li escrivia infinits versos que, mentre ens va anar bé, no eren més que pàgines del nostre diari particular. Algun dia penjaré algunes d'aquelles poesies.
    M'ha agradat trobar-te i trobar aquest nom per aquí.
    Felicitats!
    Manu.

  • La intensitat feta paraula[Ofensiu]
    Carme Cabús | 10-05-2004 | Valoració: 8

    M'esborronen els teus poemes, Rosella. Ets un poeta d'un nivell altíssim, on no pot atrapar-se't. El trèmolo de la teva sensibilitat, tesat al màxim, et porta a un agosarament exquisit. I la llengua, amb la teva emoció, vibra.
    Has publicat res?
    La meva admiració més sincera.
    Carme