Afonia

Un relat de: Multivac

El foc de terra crepita, alegre, dansaire.

Un fum grisenc i pudent, s'enfila cap als núvols,

rastre imperceptible i pluja àcida algun dia.

Mentrestant, els meus crits d'agonia

reboten de muntanya a muntanya,

i ressonen entre els arbres.

La pell, insensible i repel·lent,

es desenganxa del meu cos,

i la grassa, que supura, bullint dins la meva carn,

només aviava el foc.

I tu, dreta al meu costat , em mires, impassible.

I jo, l'únic que puc pensar és en un got d'aigua.

Que bé m'aniria...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer