Aerostàtic

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Vaig tan col·locat que no em puc ni moure. No hauria d'haver cedit a les provocacions dels meus col·legues, però ells saben perfectament que no sé dir que no, que sóc dèbil. Ja ho deia la meva mare:
—Nen, aquests amics teus són una mala influència!
I una pipada porta a una altre i fuma que fumaràs, que duc un globus de ca l'ample. Intueixo que en aquests moments tinc dibuixat al rostre un somriure tan ridícul com el seu i em fa vergonya pensar que puc tenir la mateixa mirada burleta, com de ximplet. Amb el cap ennuvolat no puc pensar amb claredat, però he de fer alguna cosa. He de tenir personalitat i allunyar-me de les males companyies. En un moment de lucidesa i serenor em decideixo a fer un pas endavant per fugir d'allà. Quan ho faig, sento un nosequè a l'estómac. Tinc una sensació estranya, com si el meu cos caigués al buit des d'una alçada de més de mil metres.
No ho sabré mai, però fumar porros en un globus aerostàtic no ha resultat ser una bona idea.

Òscar Turull Basart

Comentaris

  • Sinceritat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-03-2017 | Valoració: 10

    Et felicito per l'originalitat del relat, per tractar un tema difícil i per la forma àgil d'escriptura. Fumar porros comporta molts problemes i la inconsciència dels fumadors és infantil, piterpanista. No fumeu, caram, i menys, porros! Una abraçada, Oriol.

    Aleix

  • Excel.lent relat[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 03-03-2017 | Valoració: 9

    M'agrada el teu relat, del pobre noi al que li fan obsessionar per prendre drogues... a dalt de l'aerostàtic. Pobre noi, això no és tolerable.

    Un relat entretingut.

    Ens veiem!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: