AEROPORT OCUPAT.

Un relat de: Armando Vericat

S'han apoderat de l'aeroport; podríem dir que és seu. Estan per tots els racons i raconets de la instal·lació, i fins i tot controlen el subsòl. No cregueu que estic parlant d'algun grup terrorista, no. Són els conills. Un exercit de rosegadors fa la vida a l'aeroport més famós de les espanyes: l'aeroport de Castelló. Sí senyor! Els tenim ben posats! Pels meus collons que Castelló tindrà un aeroport! Digué un famós polític d'ullera fosca. I, a fe de Déu, que el tenim. Sense avions, però..., amb la major població de conills del món. Cadascú presumeix del que pot, no?
I cap allí que va Ripollés i planta un ninot enorme (300 euros de ninot), que diu que està inspirat en aquell de la ullera fosca. Quina escultura més maca! exclamaven els polítics el dia que la van inaugurar. Xe, que rebonica!
I els conills que comencen a niar sota l'escultura, debilitant, és clar, els seus fonaments. L'estàtua que es torça com la torre de Pissa. Tenim problemes, nostre benvolgut polític de la ullera fosca, digué un tècnic, que se'ns ensorra el ninot. Ui..., l'escultura, volia dir..., perdoneu. Pena de mort al conill!!! cridà embogit Ullera Fosca.
I ara, a més de conills, tenim àligots i falconets per controlar els orelluts. I jo pregunto: no serà que allò que pretenia fer Ullera Fosca era un zoològic? Mira, ben pensat, podria ser una alternativa. Deixem-nos d'avionets i fem un parc temàtic..., del conill, per exemple, que ja no ens caldrà comprar-los.

Comentaris

  • Somni[Ofensiu]
    rnbonet | 05-12-2012

    Però sembla que un dia,per véncer els conills que forniquen i les conilles que s'hi deixen fornicar, vindrà una descendent 'ulllerosa' armada de trabuc i acompanyada de 'pepers caçadors', i, ajudada per algun cardenal i al crit de "que se jodan" acabarà amb els simpàtics animalets. Paraula de bisbe! Amén.

l´Autor

Foto de perfil de Armando Vericat

Armando Vericat

16 Relats

27 Comentaris

12191 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Hola! Sóc Armando Vericat (Traiguera 1970) i m'agrada, entre d'altres coses, escriure. Tinc dos novel·les publicades: "La Vall del Miracle" (2010. Ed. Cossetània), amb la qual vaig guanyar el XXVII Premi de narrativa "Ribera d'Ebre" i "La maledicció del Groc" (2013. Ed. Cossetània). Espero que gaudiu dels meus relats i us agrairia que els comentesseu, tant si és per a bé com per a mal.
Salut i lletres!