Adriana i el temps de les mentides

Un relat de: Gica Casamare

Anselmo estava irritat amb la seva dissort: després de 220 pàgines pensant que era un heroi èpic en un món postmodern, que gaudia de la capacitat de sobreviure feliçment en un mont hostil, contraposat al seu lirisme vital, ara s'ha adonat que el lirisme ja no és capaç de sobreviure feliçment en aquests temps.
Ben bé havia cregut que es podia imposar a un entorn desarrelat, individualista i sense valors, que podia alçar-se amb la victòria davant els sicaris dels desvalors socials.
Anselmo era un home del sud, de 24 anys (al sud, els nois esdevenen homes abans), cabell fosc, herència genètica dels colons llatins de Sicília, una herència més que mil·lenària!!! Bé, per més informació, Giaccomo Gozzu ens en fa una descripció complerta, potser massa pel meu gust, en les pàgina 23 i 24 de "Adriana i el temps de les mentides". Sabrem coses dels seus braços, de la cara gravada per una pubertat plena d'agressiu acne, entre altres racons físics del seu cos. De la pàgina 30 a la 110 sabrem la seva biografia (amb alguna escena picant i tot...).
Però ara, Anselmo estava emprenyat, com mai, Adriana es perdia en la nit de Milà. L'odiat nord, burgès i sofisticat, ple d'ulleres enormes d'última moda (això és el què li sobtava més a Anselmo, la moda de l'estètica mosca!). Adriana, també siciliana, havia deixat al seu nòvio de tota la vida per integrar-se en la seva nova pàtria, plena de petits luxes i persones (sobretot homes) a viure intensament en el consum, consum de moda, de música, d'alcohol, de drogues, de sexe.
Adriana s'integrava en l'entorn postmodern de l'occident, plenament vigent a la Llombardia i encara absent a la Sicília tant enyorada per Anselmo, on la xarxa social encara és sòlida i eficaç, donant sentit a la comunitat. Potser sí que la Sicília rural està retardada i n'està orgullosa, expressant-ho en ser retrògrada. Però aquell món els xais van darrera un pastor i no com els del nord que van alienats darrera unes ulleres de sol enormes que donen sentit a l'existència. Ulleres enormes i lletges que donen forma al consumisme imperant en la societat de la massa individualista, de la massa de xais que no coneixen al seu veí, que no saben què és la solidaritat si no és de disseny (ONG). Xais lliures per consumir, sense pastor, seguidors d'eslògans comercials i pràctiques de llibertat consumista, el bucle etern consumista de la postmodernitat desarrelada (davant aquestes afirmacions, Giorgio Tomassi, l'amic comunista, seguidor de Bertinotti, pensa que Anselmo és un reaccionari i que la crítica a la postmodernitat consumista no s'ha de fer defensant el pastor sinó l'emancipació solidària dels xais, però Giaccomo Gozzu es nega escriure d'ell, un marxista no ven).
Anselmo odia al seu autor i ha decidit treure el seu orgull sicilià i fugir de la novel·la "Adriana i el temps de les mentides", així que estimats lectors, això s'ha acabat.

Comentaris

  • ferotge[Ofensiu]
    estrangera | 24-08-2005 | Valoració: 10

    ferotge i autèntica la crítica que en fas de tot plegat. felicitats!!

    El relat transpua una ànsia immensa, incommensurable de justícia i això enxampla el cor. tens raó!!

    descrius tan bé els personatges com l'ambient , com la nostra epoca tan malmesa per cadenes de tota mena i condició.

    Estem encadenats... si no estem al tanto i lluitem per la nostra valuosa, inconquerible llibertat.

    escrius molt bé. S'endevina una rebel.lia ferotge, de la que em reconec deutora al cent per cent. Tenir criteri, saber crear l'espai interior sens cap rol imposat... Que difícil i que meravellós a la vegada. Gica, endavant!! Aquests relats fan "forat", CALEN ben fons de nosaltres.

    les teves "armes "són bones, molt bones. Felicitats!! Un petó.

  • anselmo..[Ofensiu]
    quetzcoatl | 29-07-2005 | Valoració: 10

    Un bon retrat social d'una manera molt original; quasi una critica en format d'anti-historia i un antagonista que s'escapa de la frivolitat de la postmodernitat.

    Curios, i ben escrit. Sempre nou, Gica.

    Felicitats i una abraçadassa,

    m

l´Autor

Foto de perfil de Gica Casamare

Gica Casamare

71 Relats

182 Comentaris

111462 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascut en la boira enmig de la il.lusió de la llibertat nacional i la justícia proletària, entre torrades castanyes de tardor.
No gaire esportista tot i guanyar una lliga de futbol sala, sent el suplent més complet de la generació d'or de les monges!
Ara, servent de la RES PUBLICA.

http://casalsprat.blogspot.com