ADORNAMENTS EXPLICATS XIX. - MÓN ZERO

MÓN ZERO

En moro desganat de xocolata,
al paradisíac món de les funcions
antialgebraiques.

El zero com a nucli perfecte,
l'u com l'individu aniquilat,
el dos com la bogeria crònica.

Escèptic món de temptacions de justícia,
vanitat, poders absolutament grotescos
a la manera d'un cofre d'or sota
l'Atlàntida, que viatja al no-res pel seu propi
no-sentit, amarat de pluja inexistent,
de les ombres fosques de la tècnica quantificada,
la mort no sobtada, tan lenta com asfixiantment
antiprodigiosa.

Ulleres transparents i fràgils de déus derrotats,
tocant l'últim tambor, desgranat en mentides,
ells volen fugir ja abatuts, tot i saber
que la seva realitat necessita respirar i filtrar
la patètica energia del saxofó de l'últim jazz
i que no poden fugir mai.

EXPLICACIÓ

Primera estrofa:
Absurditat.

Segona estrofa:
Surrealisme.

Tercera estrofa:
Primer melòdica i després maleïda.

Quarta estrofa:
Entre droga i sublimitat negativa...
on es fon l'opi dels barris
antics de nord-amèrica: estrofa beat.