Cercador
ADORNAMENTS EXPLICATS. VII - ESPONGES DINS LA MAR
Un relat de: BonhomiaESPONGES DINS LA MAR
Creixen i creixen
amb turbulència,
malhaurades amb ganes de ferir
per pestilents cucs amagats,
rere el primer pupitre,
esponges amb sabó per destil.lar
tota vida marina,
tota acrítica innocència perillosa
pels qui feien bé i mal,
que ara nosaltres representem,
sota la taula del cregut professor.
EXPLICACIÓ
Les esponges que emmagatzemen
la brutícia que toleren els sistemes
de l'abeuratge de rius i mars
es presenten aquí com a culpables
d'innocenteria humana,
mentre cucs i insectes s'apoderen
de la seva pròpia excitació.
Si el professor diu fes això,
l'alumne de la vida li trenca la calma,
doncs el professor no és més
que un inventari de mentides,
poden ser propagandistes o suborna-pobres.
Així som sota la taula,
esperant una prosperitat que ens infecta
d'incongruències i disbarats.
Creixen i creixen
amb turbulència,
malhaurades amb ganes de ferir
per pestilents cucs amagats,
rere el primer pupitre,
esponges amb sabó per destil.lar
tota vida marina,
tota acrítica innocència perillosa
pels qui feien bé i mal,
que ara nosaltres representem,
sota la taula del cregut professor.
EXPLICACIÓ
Les esponges que emmagatzemen
la brutícia que toleren els sistemes
de l'abeuratge de rius i mars
es presenten aquí com a culpables
d'innocenteria humana,
mentre cucs i insectes s'apoderen
de la seva pròpia excitació.
Si el professor diu fes això,
l'alumne de la vida li trenca la calma,
doncs el professor no és més
que un inventari de mentides,
poden ser propagandistes o suborna-pobres.
Així som sota la taula,
esperant una prosperitat que ens infecta
d'incongruències i disbarats.
Comentaris
-
Un poema molt curiós.[Ofensiu]Rafaelmolero | 03-03-2014 | Valoració: 10
M' ha agradat este poema, és un fons dins de la humanitat, que intenta eixir de qualsevol manera, per a reixir del seu racó. Un poema molt ben inspirat. Un cordial salut, Rafael Molero
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
515624 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA