Adoració

Un relat de: jacobè

Des que et sé, sé que no et tindré. T'admiro i no em veus. Però visc per tenir-te en el meu cap. La teva existència, un regal. La teva presència, gratitud. Amb qui vius, què fas i qui ets en realitat. Et faig mil i una preguntes cada nit per sentir la teva veu sobirana. Vull saber-te la vida des de la gestació. Però és una història d'amor sense argument. Mai m'oferiràs el perfum. En els teus ulls esbrino el que faríem si et tingués. El condicional, el nostre temps verbal.

Per camins que sé que has trepitjat, vinc a olorar-te. Llegeix-me l'inconscient. Em fa por revelar-te la veritat. Ajuda'm a saber si és real. Tradueix-me el meu sentiment amb el teu exemple. Si no m'agrada el que em relates, et narraré la meva certesa: et vull menjar la mà. Albiro el dia que m'ofereixis l'anell de llana. Compartirem casa i catifa. Els teus cabells em faran riure i el teu somriure em farà l'ullet, en l'instant secret. El teu ventre serà el meu llit, la meva boca el teu recipient. Desa-hi cada sospir i jo el cuidaré. Llengua entre els dits.

A la platja entre glaucs ens despullem la foscor. És l'arena que llisca a la teva pell nua en repòs torrada pel sol. Sóc cos per poder fantasiejar que ens banyem foses en una.
Surt al balcó de la meva orella i fes pessigolles als meus dimoniets. Sigues la meva arracada indolent. Salva'm d'un futur de vertigen. Fes el precipici inexistent. Jo jauré a la teva falda, bressol de la naixença. Hi desaré llavors que farem créixer.

La teva espatlla, el meu calfred. El cap em bull i espremo el cor: suc d'agraïment. Quimera, pecat, incomprensió i follia. Si fos una bogeria a dos! Submergeix-me a la teva butaca en fusió. La unió de dues mirades imantades, no té aturador. Acceleracions, frens i petons. Em penetres la tendresa. Sense por, sense dolor, m'embruneixes el reflex de la meva pell nevada al tocador. Viatjar, volar i riure. Les dues en afirmació líquida.

Somio que ignoro que em penses cada nit. És somni de consol. Em desperto en plena nit al fred desert sense lluna.

A desgrat de l'impossible, sé la meva veritat: T'estimo, Donna.

Comentaris

  • Aiii, recollones!....[Ofensiu]
    rnbonet | 23-06-2008

    ...que la introducció segurament és del 'meu conegut i amic' sufí, refermat en carrerons nocturs d'allà en aquell temps l'Al-Andalus, mestre de culs inquiets, filòsof i amant.
    O m'equivoque i parlem d'un altre?
    I del 'relat', què dir? Palmera datilera en el desert; pou d'aigua on s'aboquen colomes; arena tèbia amb cases blanques; nèctar de melic, mugrons i tall tendre; essència d'almívar fresc d'estiu...
    O siga, bo. Exquisit, rotund. Un 10!!! (si puntués encara).
    Salut i rebolica!

  • Hola, Jacobè[Ofensiu]
    allan | 27-04-2008 | Valoració: 10

    M'ha colpit profundament aquesta narració lírica d'un amor tan sols imaginat, l'amor immaculat de la llunyania. És bellíssim. Una abraçada

    allan