Adonis

Un relat de: AssociacioRelataires

Rínxols de carbó com remolins, gruixuts, allargats, que et donen un aire de joventut, fresc i serè. Quan camines, saltironegen, trapelles. Anteposes una mandíbula prominent, quadrada i masculina, franquejada per uns llavis molsuts que, somrient, provoquen accidents de trànsit. Mires amb ulls de vespa, foscos i penetrants, que punxen com fiblons, verí de mar profund.
Sota l’americana d’Armani desbotonada, el tors geomètric de triangle invertit promet somnis de dolcesa disfressada. S’intueixen les línies sinuoses d’uns músculs ben esculpits, omplint de volums la camisa blanca de puntets blaus. Més avall, els texans elàstics blau-fosc deixen poc marge a la imaginació: glutis prets, isquis que ressurten al balanceig del caminar, bessons ben assenyalats. I contornejant-te, puc observar la corba dels quàdriceps, dissimulant les ganes de tocar-la amb el tou dels dits. Les extremitats inferiors descansen en uns mocassins de pell marró i terminació punxeguda. Trepitgen seguretat i homenia.
En el meu imaginari, visualitzo el teu cos treballat, de pell frunzida i sense pèl. Et col·loco sobre la torneta de peu, i faig girar el pedestal amb màxima parsimònia, apreciant tots els matisos de l’obra d’art. Ets l’Adonis esculpit i ets real. El prototip dels anuncis de perfums televisats, somni de solters, d’emparellats i dels que es desempallegarien d’altri. L’amor platònic d’adolescents, joves, adults i murris. No: l’erotisme no hi entén, de gènere. T’alimentes de l’estela de confusió que deixes al teu pas. Provoques alteracions hormonals, curtcircuits neuronals i infidelitats, de les que s’escriuen en diaris íntims que mai veuran la llum. La teva escultura s’ha convertit en el teu ofici. Vius per i del teu cos, un modus vivendi que pot ser titllat de superficial, però que remou els anhels més bàsics de la condició humana. Tens el poder de desencadenar guerres que d’altres lluitaran. Mentrestant, observes des del tron, dirigint el guirigall dels que s’arrosseguen als teus peus.


Evuski

Comentaris

  • Meravellós.[Ofensiu]
    Nil | 30-12-2018 | Valoració: 10

    Un relat excel·lent ! , amb una descripció, a banda de minuciosa, que ullprèn per la seva dosi de enginy i bellesa... Un relat actual, fresc, viu, mogut... , però alhora clàssic, etern, immortal. Perquè toca un tema, el de beutat masculina, que poua en la nit del temps. Jo, en els meus poemes "l'Efeb", "Angoixa" i" Al-Jacuzzi" , hi reflecteixo, encara que de manera diferent, algunes d'aquestes apreciacions teves que tan bé transmets per escrit. Bon Any, Nil.

  • Les nostres pedres[Ofensiu]
    Loira Durban | 20-12-2018

    Tu has esculpit un Adonis i jo, dues "Quimeres". Les nostres pedres tenen vides pròpies. És bonic llegir tantes interpretacions diferents. Sort!

    Marta

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: