Adolescència

Sovint hi ha qui es planteja l'adolescència com una malaltia que ha de fer el seu curs. No és aquest el plantejament que fas tu al teu poema, tu tens una visió positiva que la resumeixes als teus dos últims versos.

"Em vaig fent gran
sense arribar-hi mai."

que un poema que t'habia comentat, un/a tal cabrioles t'ha fotut quasi fora de la llista dels més valorats. Ni n´hi facis cas.
Respecte a l'adolescència és bonic que una persona ja amb una certa edat, escampi l'optimisme als adolescents que vulguin escoltar. Recordo que la meva no va ser de rosas precisament. Gràcies en nom dells.

i passa, però tenir al cor una espurna d'adolescència fa que la vida sigui més atractiva.

L'empenta de l'adolescència, la il·lusió d'encetar un nou camí, la màgia del que ens espera i el no saber que serà, fa que el caràcter i tot el cos tingui daltabaixos,...però vist des de lluny ,és una època de la vida que marca per sempre més.
El més important d'aquesta etapa és estar obert a noves experiències enriquidores.

M'encanta la quantitat de temes que pots tocar, arribant sempre al fons de la qüestió, fent-nos reflexionar en profunditat.

Endavant Joan, tu tens un cor d'adolescent.

Una abraçada!

MarBlava

I també una mica nens. I amb la maduresa fem barreja positiva i anem creixent...
Text molt sensible, i profund i descriptiu i invitador, tant pels adolescents com per als demès. Gràcies. Joan

Quina ajuda! Jo encara no ho sóc del tot, però em deixes parat, tampoc no deu sr tant horrible ser adolescent, ets lliure.

En quan és el poema està molt bé, saps copsar els sentiments que tard o d'hora tothom sentirà o ha sentit fa temps.

Per un JOANPG que encara viu en l'energia de l'adolescència. Marc.