ADJECTIUS. NORMES D'AUTOCORRECCIÓ.

Un relat de: Calderer2



NORMES D'AUTOCORRECCIÓ. ELS ADJECTIUS.


De fa més d'un any que treballo unes normes d'estil o d'autocorrecció en forma de llista. O potser seria més correcte parlar d'autonormes ja que ningú me les imposa. Les vaig espigolant de textos diversos, de comentaris que he llegit a RC, de les reunions del Grup de Sants, de reflexions pròpies... És una forma més de treballar i de millorar que em permet detectar errors, fer avinent els vicis i costums que tinc a l'hora d'escriure, proposar-me un estil personal i, sobretot, enriquir i fer més flexible la prosa i els recursos narratius que utilitzo habitualment. La llista de normes arriba a hores d'ara a les 52, un nombre excessiu per publicar-ho d'una tacada a Relats; per això aniré editant aquells punts que em semblin més aprofitables per a la resta d'autors. Avui publico els punts referits als adjectius, un àmbit que a l'inici d'escriure em va portar a cometre molts errors i a tenir molts dubtes i maldecaps.
Un incís important, aquestes són les meves normes, no pretenc ni que siguin perfectes ni extrapolables ni que calgui considerar-les com les taules de la llei. Per no ser ni són definitives, encara les treballo i potser d'aquí uns mesos són força diferents.


16 NORMES DE CORRECCIÓ DELS ADJECTIUS:


1. Cal buscar l'adjectiu més exacte i més precís.
2. Més adjectius no vol dir més descriptiu, amb més sentiments o més poètic.
3. Vigila la tendència a posar-ne dos o tres seguits, especialment si són sinònims.
4. Millor escollir els que són concrets que no els generals i poc específics.
5. Recorda que sinònim no vol dir igual. Comprova els significats i les petites diferències.
6. Que la tria es correspongui al tipus de text. Coherència.
7. En general (no sols amb els adjectius) es pot caracteritzar un text amb una tria lèxica adient.
8. Pensa-t'ho abans d'utilitzar-ne un que per culte, tècnic o arcaic no s'empra habitualment al parlar. I després de pensar-t'ho bé no el posis.
9. Una idea narrativa: treure tots els adjectius d'un text i deixar-ne només un, el més important.
10. Una altra idea: treure'ls tots excepte els d'una frase o paràgraf, el nus del relat, que llavors es farcirà d'adjectius.
11. Caracteritzar amb adjectius un personatge, objecte o ambient: a part dels adjectius directes crear un camp semàntic coherent al voltant i que sempre que se'n parli (escena, paràgraf) es caracteritzi indirectament. Exemple una noia dinàmica i riallera aniria envoltada d'adjectius indirectes conseqüents (la roba es descriuria amb colors vius, les accions serien dinàmiques, els ambients primaverals i alegres).
12. Cal fugir dels adjectius gastats o còmodes i dels clixés substantiu+verb.
13. Podem provar d'ajuntar substantius i adjectius poc habituals. Materials i immaterials, abstractes i concrets (vermell violent), barrejant sentits (pàl·lida remor)...
14. En català els adjectius van amb preferència darrere del substantiu.
15. Poden anar al davant quan ja n'hi ha un al darrere, per emfatitzar (ric comerciant) o quan li dona un sentit diferent (pobre home, home pobre).
16. A l'hora d'emfatitzar, una estructura més nostrada és: adjectiu més “molt” o “tan” o bé utilitzar el superlatiu. “Ric comerciant”, “comerciant molt ric”. “Valent soldat”, “ aquell soldat tan valent”. “Comerciant riquíssim”.


I per acabar i com que el 17 és un número poc agraït, una idea fora de la llista, fer diverses versions d'un mateix text:: amb adjectius, sense, canviant-los de substantiu, exagerant el nombre, utilitzant combinacions sorprenents d'adjectius o de substantiu més adjectiu... Seria un exercici d'estil.

Espero comentaris, crítiques, afegits... que completin aquest article.

Lluís

Comentaris

  • El meu tema preferit![Ofensiu]
    copernic | 29-12-2010

    Estic d'acord amb gairebé tots els punts. Vagi per endavant que estic influenciat clarament per Josep Pla: adjectiu precís, sí, concret, també però si com dius tu en un dels punts es pot provar amb un substantiu un adjectiu que no li sigui gaire adient encara millor. És així com Pla aconsegueix el lirisme més evocador: "pluja vaga" per exemple. Tres adjectius, sinònims o referits a la mateixa qualitat pot resultar carregós però si el tercer és una mica rebuscat, per a mi, és la cirereta del pastís. Pel que fa a l'adjectiu davant del substantiu no en sóc gaire partidari en general però es pot emprar en determinades circumstàncies. Una de les teves preocupacions és la intel.ligibilitat del text (detecto) però jo tinc el mètode d'escriure a raig i si després de llegir-lo m'agrada no el corregeixo descartant paraules no gaire utilitzades ja que penso que la literatura és bàsicament expressió i en canvi buscar massa la comprensibilitat del text ratlla la comercialitat. En fi, en seguirem parlant. Que passis un bon any, LLuís i per tot el que vulguis ja tens el meu correu.

  • uau...[Ofensiu]
    Fada del bosc | 29-12-2010

    Es pot afegir quelcom a tot aquest decàleg?....
    Tan sols una petita puntualització....compte amb les obres de consulta (és a dir els diccionaris utilitzats) estic molt enfadada perquè en el que jo utilitzava (de sinònims) hi he trobat alguna errada,
    ara sota els vostres consells ja en tinc un altre. Per tant abans de res ens assegurarem que estem utilitzant les eines més adients.

  • No polemitze; dic el que pense.[Ofensiu]
    rnbonet | 29-12-2010

    Xicon, en quasi tots els punts d'acord, excepte en els 'adjectivats' amb els 14, 15. Cadascú pot posar un adjectiu - o dos- en les seues 'creatures' ,tant davant el nom com darrere, formant sintagmes del tipus

    subst+ adject
    subt+ adject +adject
    adject+susbt+adject
    adjec+adject+subt

    i etc. etc.

    No crec que cap estructuralista es tirés les mans al cap, en veure'ls.

    Au! Salut i rebolica!

l´Autor

Calderer2

4 Relats

11 Comentaris

5892 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
M'he creat un nick paral·lel per publicar reflexions entorn a l'escriptura, comentaris de llibres que he llegit i altres textos diversos, tots, però, a manera d'articles.