Adéu

Un relat de: Matheu

Malferit per
la sageta del desdeny
l'ocell enamorat
dilapida l'últim
degotim de sang
per dibuixar
en el record fal·laç
un perfil plaent
del botxí que fuig.

Comentaris

  • indefinida | 18-02-2010 | Valoració: 10

    Amb poques paraules ho dius tot.


    Salut!

  • Trist però preciós[Ofensiu]
    Núria Niubó | 18-02-2010 | Valoració: 10

    Preciós poema , dur i punyent.
    Aquest adéu per què no desdibuixar-lo i tornar-te a enamorar ?
    Dins teu hi ha més poemes per publicar, segur !

  • Clar de lluna | 09-05-2008

    ...Matheu, gràcies pel comentari i donar senyals de vida! M'alegra que aquest escrit no sigui un adéu!

    Un petonàs i un a reveure company!

  • Clar de lluna | 29-04-2008

    ...Molt bonic!

    Matheu! Fa dies que no publiques ni et veig pel fòrum, aquest versos no eren pas un adéu a RC? Es pero que no!

    Una forta abraçada!

  • Anagnost | 20-04-2008 | Valoració: 10

    Brevetat, concissió, expressivitat...
    Sí, l'ocell enamorat és capaç d'aquestes coses. Qui estima és capaça de recrear un record feridor, per insuportable que sigui, de qui és causa del seu dolor.

    Tots els clàssics n'han recreat belles obres, sobre el tema, però, francament, crec que aquest "Adéu" es pot considerar una magnífica aportació a un tema que, per recurrent, ofereix grans dificultats. Perfecte.

  • el món està ple d'ocells enamorats!!![Ofensiu]
    DANA | 16-04-2008 | Valoració: 10

    Un cop més m'has "tocat" . Com molts d'altres el teu poema és trist...però a l'hora preciós...m'ha agradat la seva extensió, perquè en molt poques paraules transmets infinitats de sensacions.
    Dana

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Matheu

Matheu

17 Relats

43 Comentaris

15892 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Nascut a Granyena de les Garrigues, en plena primavera de l'any 1957. Aquesta casualitat estacional l'ha marcat des de sempre, impregnant-lo d'un perfum peculiar que tant aviat pot obrir els seus porus "literaris" com produir-li una hipersensibilitat bronquial. Enamorat del llit, tal cop s'hi ha passat massa jorns de la vida, qui sap si per mandra o per manca de salut. La lectura li feia d'amant des de l'adolescència, fins que se'n avorrí un xic i la canvià per l'escriptura. Amb ella ha tingut una prole de fills pseudo-literaris, molts dels quals encara romanen reclosos a la seva llar, per temor del pare a que li embrutin el nom. Diuen d'ell que no deixa de ser un rar espècimen rural, aficionat a l'art d'escriure, de formació autodidacta, que aprofita les aturades de sa maleïda fibromialgia per endinsar-se en un jardí il·lusori, on buscar la pau de l'ànima conreant parterres de preci(o)ses paraules. Tot i els anys passats, encara està submergit en la bombolla primaveral, envoltat d'amor i lirisme, conservant-se com un capoll que fa temps que apunta però no acaba mai d'esclatar.