Adéu

Encara recordo el darrer dia que ens vares parlar. Recordo com estava asseguda en aquell banc amb les meves amigues, just davant la sala de professors i una d'elles et va demanar :
- Et quedaràs a l'institut el pròxim curs?
Era la pregunta que més voltes em donava pel cap, la que em llevava la son durant les nits. I la meva amiga impassiblement t'ho va demanar. Jo vaig quedar muda, immòbil, esperant que sortís la resposta dels teus llavis. Encara recordo les teves paraules, foren:
- El més segur és que sí, però encara necessito els papers que m'ho confirmin, però el més segur és que sí.
Vaig volar, cridar, cantar, ballar i ser feliç per dins en aquell instant, tot el meu cos va ser remogut per aquell sentiment de felicitat immens. No ho podia creure, tenia tanta por de no tornar-te a veure mai més, i en uns segons tot havia canviat per complet. Jo gairebé no gosava a mirar-te, intentava aguantar la mirada, però no podia, era més forta que jo. I sé que em vares dir alguna cosa, però ara que ho penso ni recordo el que, tan sols guardo a la ment aquell adéu, el darrer adéu que ens varem dir per acomiadar-mos durant tant de temps.