Adéu

Maleeixo el dia en el que ens van presentar, el temps que vam parlar i el moment en el que et vaig conèixer. Maleeixo el moment en el que vaig començar a sentir quelcom per tu, en el que me'n vaig adonar q t'estimo i el moment en el que me'n vaig adonar que no pot passar un dia en el que no pensi en tu. Maleeixo especialment aquells dies que vàrem deixar passar, aquelles oportunitats que hauríem d'haver aprofitat, aquells petits instants al costat del mar, aquell estiu ple de moments, ple de records...però sobretot maleeixo el moment en el que em vas conèixer, en el que descobrires com sóc i quins són els meus punts febles, aquells que no he ensenyat mai a ningú i que amb tanta cura he procurat que ningú mai els trobés, precisament per por a que passés el que ha passat...per por a sortir perjudicada, per por a sortir ferida... No sé com però t'has endinsat en mi com ningú mai ho havia fet i sense jo saber-ho, però poc a poc has anat coneixent-me i sabent com era, què em movia i què era el que em feria i has estat jugant amb això durant més d'un any.
Si pogués tenir-te amb mi et diria que no et suporto, que t'odio, que et vas portar com mai hagués pensat que et portaries, em podria haver imaginat qualsevol cosa de tu, qualsevol menys el que em vas fer, em vas fer molt mal, saps? M'ho mereixo? Què és el que t'he fet? M'he portat tan malament amb tu? No ho crec...si et tingués amb mi...desitjaria fondrem en la teva calor, perdre'm en el teu cos, que el temps es parés, que els moments a prop teu fossin eterns, que m'abrasessis i que mai em deixessis anar, no caldrien paraules, no caldrien explicacions, amb una mirada entendria el teu missatge, amb el meu cos t'expressaria el que t'estimo, el que et desitjo... Però ara tu estàs amb una altre, tot això que jo desitjo i tan anhelo és una utopia, mai serà possible perquè ara tu ja m'has oblidat, ja mai sabràs el que vaig arribar a sentir per tu, el que arribo a sentir per tu... Tranquil, això és un comiat, em rendeixo, abandono, llenço la tovallola, perquè ja estic cansada, no sé què més fer, no sé què és el que podria fer per recuperar allò que tant he arribat a estimar, per tornar a viure aquella única nit que vam viure junts i portar-la més enllà, poder parlar de més d'una nit...però desisteixo, si hi ha esperança o solució aquestes escapen de la meva imaginació, desconec la manera d'arreglar allò que vam perdre i no tinc forces per seguir buscant.

Adéu