Adéu?

Un relat de: princesa del pèsol

Tenia un buit al bell mig del tòrax. La respiració era accelerada i curta. Les mans fredes, gelades. Ara sabia el que era el període de desintoxicació, una sensació de frustració, por, soledat, desesperació, nervis... Un cóctel explosiu que afectava el cervell i el cos, el pensament i l'ànima. El futur es presentava incert, el present insoportable.
Què podia fer per lluitar contra aquest cúmul de sensacions? Per assolir la tranquilitat i el benestar de nou?
Els seus ulls continuaven brillant amb espurnes de vida, però ella mateixa no era capaç de veure'ls, sentia dins seu que s'estava extingint la seva energia. L'enyorava, el trobava a faltar amb desesperació. Tenia la sensació que el seu cos pesava com una llosa, els seus moviments eren lents, li semblava que així guanyava temps per no pensar.
Recordava el seu cos fort i perfecte, es fonia imaginant les seves carícies tendres, el seu somriure encantador, la seva mirada inquieta...S'havia oblidat de tot allò que no li agradava, de la seva ira, del seu mal humor, de la seva immaduresa, dels seus atacs de pànic al compromís, del seu to prepotent i humiliant quan estava enfurismat...
Ja es ben especial el ser humà quina capacitat d'oblidar, deu ser perquè sinó no podríem viure.
La seva vida seguia endavant. Afrontava el dia amb il.lusió, no estava trista, només estava perduda. Li faltava l'ona que l'empenyia, el vent que li bufava, el timó que la guiava.
Tenia força, estava plena d'amor per donar, sabia que era el millor pels dos aquest distanciament pervers. Era capaç de dirigir la seva vida amb seguretat. Però què passaria si ell se li atansés de nou, lentament, frec a frec, amb paraules boniques, amb un xiuxiueig dolç, mai ho sabria.

Comentaris

  • ........[Ofensiu]
    Sonyes | 09-07-2007 | Valoració: 9

    uff! encara no m'he recuperat, estic perduda... m'he subemrgit tant en el teu relat que no n'he sortit.
    Salut!

  • bufff...[Ofensiu]
    Samfaina | 05-02-2007

    sensacions que hem viscut tots, és agradable que la gent les comparteixi, t'ajuda a veure-ho des d'un altre punt de vista. Molt cert aquest sentiment de buidor al pit, al tòrax. La sensació d'ofec que viatja de la mà de la soletat i la frustració...I sí, com som els humans! Imprevisibles...Una besada des de Mallorca, Gina.

  • Hola, princesa[Ofensiu]
    rbbarau | 18-04-2006

    M'ha agradat molt... m'hi sento identificada. Et seguiré llegint!
    Un petó

  • M'ha encantat...[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 19-12-2005 | Valoració: 9

    ...aquesta frase, estic totalment d'acord amb tu, podria haver-la escrit jo mateixa perquè ho he pensat més d'un cop...

    "Ja es ben especial el ser humà quina capacitat d'oblidar, deu ser perquè sinó no podríem viure."


  • pivotatomic | 19-09-2005

    En tens prou amb poques paraules per posar damunt la taula tot el marasme de dubtes, dolor, records i altres sentiments quan ens veiem avocats a una ruptura, potser necessària per no del tot desitjada. Hi ho fas amb habilitat i sentiment a la vegada. Sense sensibleria i deixant en l'aire aquella pregunta que a tots ens ha angoixat.

    Pel que fa al relat, doncs, el meu reconeixent.

    I sobre la vida en general, una reflexió de filòsof barat... el Sol sempre torna a sortir, per dura que hagi estat la tempesta... I la majoria de les vegades un descobreix que tots aquells llamps i trons ha valgut la pena.

    Esclar que abans s'han de tancar totes les portes que queden al darrere...

    Una abraçada, majestat ;-)

  • Llegits els dos![Ofensiu]

    Tallats ambdós pel mateix patró, en el sentit de tractar-se de dos relats que comparteixen molt més que l'estil narratiu. Els dos són relats molt intimistes, que recreen un món propi, i això és el que vull destacar (la recreació d'aquesta introspecció) per sobre de la història que hi ha de rerefons.

    Preguntes, dubtes, moments entranyables recordats... Tot això configura el retrat perfecte d'una inquietud interna, de la reflexió sobre un abans i d'un després que plasmes en aquests dos relats, particularment, però, en aquest últim.

    T'animo a seguir escrivint. I a explorar, perquè sempre hi ha moltes coses a dir.

    Una abraçada,

    Vicenç

  • em sento malament...[Ofensiu]
    ALEXÍN | 02-09-2005

    no puc opinar aquest relat, que possiblement sigui tan bó com t'han dit, però és que he viscut des del principi al costat d'ells dos molts moments durant aquests més d'onze anys del seu amor i no sé avenir-me'n, em fa mal, i fins i tot em sento culpable en la meva petita parcel·la, els estimo a tots dos individualment, però també estimo la parella que formen... La setmana passada vaig estar parlant amb ell, perdona'm, sé que tinc una trucada pendent.

  • dos de dos[Ofensiu]
    foster | 20-07-2005 | Valoració: 9

    els he llegit els dos i et puc dir que el teu és un estil que m'agrada i comparteixo. Els meus personatges no poden ser tan sincers, per això t'envejo.
    Jo sí sé què passaria si la teva prota és una mica llesta i coherent amb la seva sensibilitat:
    l'agafaria, l'abraçaria, el petonejaria i farien l'amor. Després ja en parlarem: hi ha poques coses que per amor, amor amb majúsculas, no es puguin solucionar. T'ho dic amb coneixement de causa, i no precisament en la millor situació per fer anàlisis lògiques. Novament felicitats. Espero més delicadeses teves.
    foster

  • Intens[Ofensiu]
    Biel Martí | 20-07-2005

    Intensa descripció de sentiments i sensacions, ben exposada i millor narrada, amb pulcritud que sona natural. L'amor és com una enorme incoherència, com un "error per defecte" del cervell humà, però centrar-lo en paraules costa, al menys em costa a mi...

    Biel.

  • Adéu amb interrogants...[Ofensiu]
    ROSASP | 12-07-2005

    El teu relat descriu sentiments de molt endins, una barreja d'emocions de tota mena. Tens tota la raó, tenim tendència a oblidar la part dolenta de les persones, idealitzem els instants que ens han omplert el cor de carícies i passió.
    El cap es capaç de veure la necessitat d'una ruptura amb el passat i endevina la força per anar endavant de nou, però el cor va per lliure.
    Què passaria si la mirada i les paraules tornessin a obrir-se camí entre el dolor, l'enyor i les ferides?
    Molt ben descrit, deixant a la llum la humanitat de la persona amb tota la seva força interior i vulnerabilitat a la vegada.

    Una abraçada i fins la propera!

  • OhCapità | 12-07-2005

    Uauu, princesa!
    Entendridor com diu Conxa, mmm, un relat intimista i preciós. Felicitats.

    OhCapità.

  • no sé que és millor ..[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 11-07-2005

    si el teu relat o el comentari d'Estemariu ... entre tots dos meu entendrit ...

    Una aferrada a tots dos

    Conxa

  • ànimes bessones[Ofensiu]
    Estemariu | 11-07-2005 | Valoració: 10

    llegir-te és com ser el pacient d'una operació a cor obert. Extreus amb delicadesa experta cada un dels sentiments i els expresses amb precisió de cirurgià. Encara no he despertat de l'anestesia.

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de princesa del pèsol

princesa del pèsol

3 Relats

37 Comentaris

7459 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Vaig néixer maca i formosa el 14 d'Octubre de l'any 1975. Vaig ser una nena estimada, potser massa i tot. Viatgera, valenta, sensible i enamorada sempre.

Últims relats de l'autor