Adéu

Una decisió que he trigat un any i tres mesos en pendre, dir-te adéu. Desprès de 10 anys.... hem viscut grans moments i de tristos també. Sempre has estat al meu costat per ajudar-me però el teu suport no ha tingut la força que jo necessitaba per anar cap endavant em frenaves.... Les teves paraules eren molt dolçes més que el sucre, però els teus punyals eren més forts que el vermell que tinyeix les meves venes.. No volies avançar amb mi... i em deies que m'estimaves.... T'ESTIMU!!! Això m'ho pot dir el vei, el noi a qui li compro el menjar al supermercat, però ells... lo que importa son els fets... fets... allò que costa tant.. allò que la vagancia et prenia l'ànima... la teva ànima se que m'estimava de veritat.... però la teva infantesa em va matar per dintre em va fer pudrir per dintre ven profundament a la panxa l'angustia d'urant un any i tres mesos la desesperaciò de la teva vaguesa cap a mi encara que em deies TESTIMU, va fer que al final paris i expulses un NO t'estimu sino et tinc AMISTAT... Una part de mi no t'oblidara mai perque va ser real.... Però he d'avançar i començar de 0 ser una ànima que vaga sola en un món tan gran que es diu AMOR.... GRÀCIES ....