ADÉU VISUAL, 1a PART

Un relat de: Jubal

CAPÍTOL 1

Els ulls se li estan tancant. La nit se li fa feixuga i li recorda que ja és gran. Ja és gran, té canes i ja la son l'acompanya volent-li cloure els ulls, en aquesta hora fosca. Tanca el diari que estava llegint amb dificultat i se'l mira: un diari vell, notícies passades de moda i titulars estranys que ara li costen d'entendre. Se sent esgotat, fa figa mentre guarda el diari i se'n va al sobre dels somnis pensant que té mal de cap.
"Una aspirineta i cap al llit", pensa, "un moment i seré als braços de Morfeu." Però no, avui no, el que té no és un simple mal de cap i l'aspirina li fa pessigolles. Té quelcom més que no encerta a esbrinar, ja fa força dies que ho té. S'ha adonat que cada cop es cansa més llegint el diari, que quan toca el piano les negres i les corxeres juguen a amagar-se-li.
Ara ja és al llit. "Què m'està passant?", pregunta a les parets. Tanca els ulls i anhela una resposta que sap que mai arribarà. Els minuts van passant i, finalment, el silenci es trenca amb uns roncs que omplen la cambra de breus esgarips.
_____
1 de gener. Gairebé les nou del matí. La sala grisa d'un hospital. L'Eulàlia es mira el cos adormit d'en Joan i el veu fràgil. Repassa mentalment tot el que ha passat aquesta nit de Cap d'Any i s'incomoda. Ara només desitja que ell es desperti per oblidar l'ensurt i anar-se'n a casa seva. Li farà el dinar i passarà tot el dia amb ell, ja ho té decidit.
No es pot treure del cap la patacada d'en Joan al sortir de casa la Remei. Que no ha vist els tres graons? Tan begut anava? No, però si només ha pres una o dues copetes de cava... I ara se'l mira i veu un home gran i savi: cabells majoritàriament blancs, cara amable de mirada bondadosa, un cos no precisament atlètic però en el fons ben cuidat, uns peus desitjosos de seguir caminant...
Per què no es desperta? Se li fa estrany el silenci tenint-lo al costat. Ell, un home que mai havia donat una treva, un descans a les paraules.
- Bon dia.
- Bon dia, Joan, com estàs?
- On sóc? M'han agafat ja com a conillet d'índies per fer proves nuclears?
- Au va! No diguis bajanades! Vas caure... sortint del pis de la Remei...
- Mm
- Jo crec que deuries beure una miqueta més del compte perquè...
- Estic a un hospital, Eulàlia? No diguis res, ja sé el que em passa...
- Com?
- Sí, ja fa sis o set setmanes que m'hi he fixat: cada dia hi veig pitjor... Me'n vaig començar a adonar un dia que llegia el diari abans d'anar a dormir...
- Ai, verge! No m'ho diguis això! Va, dorm una estoneta més, que t'anirà bé. Tanca els ulls... així, molt bé...

CAPÍTOL 2

En Joan i l'Eulàlia passegen tranquil·lament agafats de la mà per l'Avinguda Gaudí mentre el gèlid ventet hivernal els acaricia. A ambdues bandes van observant les tendes i les cafeteries de tota la vida on alguna gent passa l'estona i pel mig van trobant nens que, mentre juguen al pilla-pilla o a futbol, omplen el carrer de rialles. Penjant per damunt dels seus caps van veient tot un seguit de llums decoratives de Nadal que semblen voler guiar-los en la foscor de les últimes hores de la tarda.
Però l'Eulàlia sap que ara tot això en Joan no ho veu tan bé com ella. Li ha costat força d'acceptar-ho però, després de múltiples explicacions dels metges i les infermeres, ha acabat reconeixent que potser hi veu una mica pitjor i que caldrà ajudar-lo. Mentre camina al seu costat sent la seva respiració un pèl estressada i els seus passos vacil·lants. Li diu fluixet i a contracor que no es preocupi, que tot anirà bé però de sobte sent una forta pressió a la mà. El tacte li mostra el que el seu company sembla no atrevir-se a mostrar-li amb paraules. Ella intenta transmetre-li carinyo, paciència... però mai n'ha sabut i ell rebenta d'una forma inesperada:
- No puc més! Putes llumetes de Nadal! M'enceguen! Per què cony les hauran de posar?
- Calma, calma Joan... Què et passa? Digues-m'ho... Vols que parem a fer un cafetó i en parlem com dos adults que som? Fins ara jo no...
- Calla! El que em passa és que no hi veig bé, que no t'ho han dit els metges? Que no t'ho he dit jo, Eulàlia? El que em passa és que amb tantes llums de coloraines em desconcerto... la vista se'm torna borrosa i tinc por, tu no saps el que és... No saps el que és veure-hi borrós, Eulàlia! I saber que arribarà un dia en que no hi veuré de cap manera!
- Però tu...
- Jo... res. Quan penso en com van lluitar els nostres pares i tots els altres "maquis" en la postguerra... I total per a què? Per a què seguim tenint una societat absolutament capitalista que només gasta, gasta i gasta?
- Quines animalades dius! A què ve això ara?
- Res, només reflexionava... Tanta guerra, tanta revolució i tants ideals de llibertat per aconseguir una puta il·luminació nadalenca que, a més de ser ridícula, és caríssima i fot als que hi veiem malament...
En Joan no pot més i, sense pensar-s'ho dues vegades, frena i s'asseu en un banc. I pensar que ahir quan es va despertar se sentia tan segur... tant fort tot i saber el seu problema... Però ara que els metges li ho han confirmat, li han fet desenes de proves i, a més, ell ha sortit al carrer i ha comprovat que només veu llums arreu i poca cosa més... ara, se sent derrotat, desfet.
I només té forces per mostrar-li a l'Eulàlia un fals somriure, com de pallasso emborratxat, que s'esvaeix mentre recorda el blau dels seus ulls.

_____
Júbal

Comentaris

  • Molt bo![Ofensiu]
    nuriagau | 05-02-2009 | Valoració: 10

    Un relat molt ben narrat.

    Ens presentes un moment de la vida d'una parella. A ell sembla que els anys li estan ocasionant greus problemes visuals, el relat ens presenta com s'enfronten a aquesta nova situació.

    M'ha semblat molt versemblant el fet que, malgrat els anys, ell segueix reivindicant els seus ideals de la joventut.

    Felicitats pel relat!

    Núria Gausachs i Cucala

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • Molt ben escrit[Ofensiu]
    Grocdefoc | 11-12-2008 | Valoració: 10

    És el primer relat teu que llegeixo i, sincerament, el trobo molt ben escrit, molt real, permet entrar perfectament dins la situació d'aquesta parella ja gran.
    No sé com esdevindrà la història, però m'has fet pensar en tots els "adéus" que amb el pas del temps haurem de preveure, tenir en compte i assumir-los com una realitat inevitable (per més ciència, tècnica i avenços que vagin apareixent).
    Et felicito, Jubal, hi ha alguna cosa en la teva història que, per a mi, reflecteix el desassossec que anem sentint les persones a mesura que ens anem fent grans.
    A reveure,

  • Merda! he vist el títol![Ofensiu]
    Quartcreixent | 11-12-2008 | Valoració: 7

    Doncs francament, saps que m'agrada la història, ja t'ho vaig dir, però el títol no em fa el pes jeje.

    No és què no hi escaigui...però em sona a joc de paraules que queda artificial...Bé, però tu n'ets l'autor! Per cert...quan et vaig dir qué podies criticar ...no em referia a les faltes!!! jejeje, ja t'he explicat què amb ordinador en faig per donar i per vendre, però no és aixó l'únic què s'ha de valorar ...xD

    Bé, ci vediamo domani Júbal ^^

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jubal

Jubal

7 Relats

16 Comentaris

5895 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
"El nom de son germà era Júbal, pare de quants toquen la cítara i la flauta" (Gènesi, 4-21)

Sovint hi ha qui creu en un sol déu, desconeixent que tota religió monoteista prové d'una altra políteista. Tota religió està basada en el que erròniament anomenem mitologies. Llegint els molt diversos textos bíblics (que en orígen eren simples historietes mitològiques de transmissió oral, fet que explicaria lur disparitat de versions) descobreixes que fins i tot es parla d'un déu de la música que, a més, si llegeixes altres versions on no s'ha eliminat tant lo pagà, veus que no només és de la música sinó de les arts. Aquest déu és Júbal (amb diferents formes d'anomenar-lo segons com transcrivim la grafia hebrea). De la mateixa manera a la biblia també es parla de Lilith o de molt altres personatges oblidats per l'ortodoxia catòlica que, sens dubte no ens haurien de ser aliens, tal com tampoc ens ho són del tot els de la mitologia grega.

Vaig escollir el nom de Júbal com a déu consagrat a la música i a tota la resta d'arts i com a nom silenciat en la tradició popular europea, és un déu amb el qui jo em podria identificar: amb el temps me n'adono que la meva vida estarà més a prop de les arts que de les ciències. I tot el que escric a RC, crec, n'és una mostra.

Per això, inicio aquesta nova etapa, ja no amb un nom desprovist de significat (ixnuir) sinó amb un nom amb un significat ben metafòric, podríem dir.

Si voleu més de mi:
Mail: adriaob@hotmail.com
Flog: www.fotolog.com/sal_i_sucre
Blog: www.puntsssuspensius.blogspot.com

Apa! A llegir i a comentar sense tallar-vos!