Adéu per sempre, amics relataries de bona fe.

Per l'antiguetat d'aquest relat intueixo que vas recapacitar i decidir continuar escrivint i penjar nous relats: he pogut llegir coses teves més actuals i alguna que altre picabaralla amb algun troll pocasolta que sovintejava aquesta web i que publicà alguna "bazofia" il.legible. Però malgrat tot, volia humilment donar-te algun consell que pots fer o no cas:
1/dels comentaris destructius no en facis mai cas.
2/de l'absència de puntuació destria tan sols si pots treure alguna cosa positiva del comentari que et pugui enriquir,
3/estar entre els més llegits o més comentats es qüestió de temps, això no t'ha d'afectar per escriure,
4/Agafa sempre la part positiva dels comentaris i que això t'esperoni a seguir endavant i millorant. El que te molt mèrit és estar entre els més prolífics perque és sinònim de constància i de bon escriptor...
No llencis mai la tovallola i recorda...
"a palabras necias oidos sordos"
Espero seguir llegint-te.

Jo no poso 1 a ningú i tu, fanfarron/a dius que m'ensorras. Després que em treureu (Quants? ) de la llista. Ni tu saps el qué et dius ni ets ningú per atemorir a ningú. I menys a mi.
Endavant valent/A que sé defensar-me.
Ah, i gràcies per la propaganda gratuita que em fas ja que els teus comentaris i acusacións de fatxenda les treuran però els comentaris a favor meu quedaràn.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

T'has pres molta molestia per llegir-me i fins i tot la bio. Que poca feina tens. Valdria més que anessis a escola a aprendre a escriure.
Em retreus que és un truc teatral meu per tal de pujar la nota. Ja m'explicaras quina muntanya de punts ha pujat. Vaig arribar a tenir un 9,9 i ser segon. Un sol dia, o unes hores, no ho recordo, perque se'm van tirar a sobre els graciosos com tu. Em treien de la llista i al cap de poc ja hi tornava a ser-hi. I jo em limitava a escriure i prou. Els amics ja em deien en broma "l'ascensor".
Diuen, per si no ho saps, que de savis és rectificar i si en tres dies he rebut una pila de comentaris en obert i una altre en privat, demanat-me que tornés, he rectificat i n'estic satisfet d'haver-ho fet i ni un miler de graciosos com tu em faran trontollar.
Si vols posarme un 1 ho fas i em paus.
Fins aviat estimat detractor.

Fa dies que espero que em publiquin un poema ja que vull tornar a escriure i oblidar, com molts de vosaltres feu, els atacs dels lectors graciosos.
Crec que teniu raó tots els que m'heu animat a seguir i us trobo a faltar.
Ho faig en mala època ja que tornen els atacs dels "nostres amics" però allà ells si gaudeixen així. La nostra editora hi té molt a dir, em sembla a mi .
No m'he separat ni un sol moment de vosaltres i ha anat comentant alguns relats, sobretot els que han estat menyspreats i els he declarat ofensius aquests comentaris pocapena. Si tots fessim el mateix, qui sap si el que pot prendria decisions més dràstiques...

Una forta encaixada de JOANPG.

perquè no recordo si t'he comentat cap relat. Veig que sobretot publiques (o publicaves) poesies i, per tant, és possible que no t'hagi dit mai res.

Però ara, llegint aquest "relat" testimonial, em sap greu no haver-te animat en la teva tasca fins ara, que potser ja és tard, perquè es veu de lluny, pel que dius, que ets bona persona i que, com tantes bones persones, t'afecta molt i molt la maldat, especialment si és maldat gratuïta, incausada. Et causa perplexitat.

A mi em passa el mateix. Haig de fer molts esforços per tal de no fixar-me gaire en les cagarades dels gossos... Ai, no, que els gossos són innocents, no és un bon exemple. Volia dir les cagarades que per culpa de determinats amos porcs deixen alguns gossos a les voreres, també innocents, dels nostres carrers.

Deia: procuro no fixar-m'hi gaire. Però és fals. Has de fixar-te en les tifes dels gossos, justament per no acostar-t'hi, per no aixafar-les en un descuit. Per ensenyar a les criatures allò que no han de fer, per cridar l'atenció als incauts que s'hi atansaven, ingenus, creient que tothom és ben intencionat. Però intento veure-les de lluny, esquivar-les, ni tan sols acostar-'hi.

No sóc bo per donar consells, i menys per donar consells sobre maneres de respondre davant els atacs psicosocials de què tothom qui és bona persona o intenta ser-ho és víctima, però et dic maldestrament que tinguis ànims, que no et rendeixis, que a les voreres (i sobretot als aparadors i als portals, i, mirant més amunt, a les façanes, a les finestres i rere les finestres, als balcons, a les teulades, al cel...) hi ha coses i persones infinitament més valuoses que les caques dels gossos que trobes arran de terra.

I et prometo que si tornes a escriure, encara que siguin poesies que no entenc, et faré més cas que fins ara. Perquè has demostrat que ets una persona sensible, una bona persona.

Fins aviat.

Vull fer-te una abraçada de benvinguda a RELATS.

A tots els que m'heu donat ànims i coratge, i fins i tot em demaneu que no em deixi
guanyar pels crítics absurds i menyspreables. Us dono les gràcies a tots i em sento feliç
al veure que tinc tants amics virtuals en aquesta web.
Crec que del 25 al 28 de Novembre rebre 25 comentaris és afalagador. I no conto als que ho han fet privadament.

No us penseu que m'ha entrat la rabiola de nen petit que no vol escriure perquè li han posat mala nota. Ni molt menys. Segueixo escrivint i guardant poemes i relats amb la mateixa il·lusió de sempre. I, quant s'hagin calmat les aigües turbulentes del riu artístic i
creatiu de RC, tornaré a publicar si m'hi voleu.

De moment considero que el meu avis de plegar ha estat un granet de sorra per fer reaccionar les consciències d'alguns autors i el que és més important que la nostra productora ha fet fora alguns indesitjables. Això opino que és el camí. Reflexionar i fer
de RC , amb serenor i sense discussions acalorades ni baralles estèrils, aconseguir que
sigui el que tots vulguem ; un espai que ens ompli i puguem oferir els nostres escrits a
la consideració dels companys que critiquen constructivament amb l'afany de millorar els treballs.

De moment l'adéu és definitiu però us seguiré llegint i aprenent de vosaltres.

Com que no sé quant trigaran a publicar aquest escrit, us desitjo a tots, amics, companys i detractors, unes bones festes Nadalenques.

I, con no podia faltar, una forta encaixada de JOANPG.

No hi ha per tant! Deixar relats en català per aquesta colla de desgraciats amb perdó. Si a tu t'agrada penjar escrits aquí ningú hauria de trencar els teus desitjos (i ho dic perquè et conec molt). Jo crec que si te'n vas de relats t'avorriràs i no sabràs que fer, i nosaltres perdrem un valuós autor.

Però jo ser respectar les opcions que tothom pren, perquè tothom pren a la vida una direcció o altra, així que, si tu ets feliç anan-te ho respecto. Gràcies per tot.

Marc.

ja saps que viuen poc temps.
El que has de pensar és que escriure t´agrada, que t´emplena l´ànima i això cal que ho tinguis com un tresor.
Et demano que continuïs escrivint.
T´ofereixo " Amb afecte", no sé si l´has llegit.

Una forta abraçada

Ens coneixem i ens valorem amb sinceritat.

Agosaradament truco a la porta de la teva decisió, que respeto i molt.

No demano rectificació. No demano cap mena de valoració de la teva decisió.

Truco a la porta de la teva capacitat de nivell i servei als que et llegim amb el cor a la ma i sentim molt dins la teva comunicació.

M'atraveixo a demanar. Un canvi. Fins aviat per sempre.

Uns ulls humits i un cor amatent, t'esperen.

També he tingut comentaris despectius,
son en un plat de la balança,
i moltísims més engrescadors,
i ara per ara, escriure ( encara que amb faltes) es terapèutic, balsàmic per a mi.
Em sap greu tants bons companys/es que han deixat d' escriure.
Crec que caldria que l' editora nomes deixes comentar als relataires inscrits,
que es tinguessin les dades personals, per poder dialogar.

Tinc, he tingut i seguiré tenint, visites de comentaristes del tipus a què feu referència, però francament, si un cop llegit el comentari (sigui positiu o negatiu) veig que és infundat o carent de coherència, no acostumo a fer-ne cap cas. Cadascú opina el què vol, i si algun comentari t'ofèn, el marques com a ofensiu i el fas desaparèixer.

Jo tinc un comentari d'un lector -crec que és en risto2- que titlla un dels meus relats d'onanista. Potser ho és, opino que escriure és un acte, primer de tot, onanista, però ja m'explicaràs què m'ha de dir a mi sobre l'onanisme una persona que es posa de pseudònim risto2... en fi, ni cas.

Sobre els grups tancats, no et diré que no existeixin, però el millor que pots fer és no intentar pertànyer a cap grup, ser tu mateix, seguir la teva línia i continuar escrivint i penjant relats sense esperar una munió de comentaris i notes altes. Potser et satisfaran més tres comentaris sincers i vàlids que un munt de felicitacions vàcues.

Però, sobre tot, no deixis la plana. O com a mínim, penja els teus relats en un bloc, si és que no ho fas ja, on tu mateix decidiràs el teu cercle, quins comentaris es publiquen i amb quina periodicitat publiques.

No sé, noi, tú mateix.

Parrafada descarregada amb èxit.

Una abraçada.

Sergi

Em sap molt greu que vulguis marxar. La nostra coneixença (com la de la majoria d'autors d'RC) és una consequència de l'amor per la lectura i l'escriptura en la nostra llengua, de l'exterorització d'allò que ens aporta aquella lectura mitjançant el comentari. Relats és una eina de lluita, una oportunitat per a escriure i per a créixer i una xarxa d'autors que voluntariament et donen suport mitjançant les lectures i els comentaris. És un petit miracle, un conglomerat de persones amb una afinitat, un desig comú, que arriba a crear un fort lligam d'amistat, tot i no coneixer-se personalment. Tot col·lectiu té aspectes positius i negatius, pot incloure persones malintencionades, és susceptible de millora, és evident que som humans i no som perfectes (per sort), però crec que no pots quedar-te només amb la part negativa. Deixaràs de gaudir d'aquest petit miracle fent cas només als que es mostren com a males persones? Sé que estàs disgustat, decebut, que tens raó, però pensa-t'ho Joan, pensa que quan algú marxa de relats el seu silenci hi resta, queda un forat que cap més relataire pot omplir. I a mi no m'agraden els forats.

Una abraçada, o com dius tu, una forta encaixada.

...va dir..."Val més morir en peu, que viure agenollat" Tothom més o menys hem rebut la visita dels nostres "críticos de arte" hi tothom més o menys ens hem vist temptats de engegar-ho tot a norris. Però si ho mires fredament...No compensa el comentari del que encara que et pot criticar, ho fa dintre del respecte que ens hem de tenir? I un comentari afalagador d'un lector...no et fa oblidar el mal moment que has pogut passar?
No deixis que et facin baixar d'aquest tren. Què en el fons hi estem tots per passar una bona estona i aprendre el difícil art de l'escriptura i com no de la lectura.


Una abraçada.

no marxis. Pensa que per cada troll d'aquests hi han moltes persones que paguen la pena. Potser et passen desapercebudes o no hi tenim contacte, però hi són. Sinó, evidentment, no es podria resistir.
A mi també em dóna una sensació com de bogeria, i com ganes d'engegar-ho tot de veure que és poc seriós i molt decebedor, no t'ho nego, però és inevitable. Sobretot em dol que insultin o s'enfotin de gent que fa coses precioses per RC. Suposo que es tracta de posar-se una capa de insensibilitat, no es pot fer una altra cosa, això, i concentrar-te en els teus textos, en allò que et fa escriure un poema, en el estricte procés creatiu. Llegint a qui t'agradi, i mantenint viva aquesta llengua petita i maltractada.
Pensa que és un deure que tenim tots, el de deixar mots escrits pels qui vindran.

Un petó.

gypsy

com lectors sota el pseudònims: atzucac, risto2, raigdelluna, cunnilingusfrigidus etcètera, o el autor suplantador o usurpador d'identitat del nostre benvolgut DARKMAN i que avui, ara mateix ja es signa Paul Gustave Doré, ignoro però ara si sota un altre identitat poden ser fins i tot autors coneguts de RC.
Aquets individus malparits potser es creuen que ens toquen els pebrots posant-nos notes baixes per onsevulla?.
Davant de tanta anarquia i impunitat i en un intent de fer justícia pel meu compte, he decidit visitar als meus autors preferits entre els que t'hi comptes i amb la mateixa anarquia i impunitat però amb la cara alta, sense pseudònims d'autor i sí amb el meu nom i cognoms per davant, tenint al meu haver relats publicats i fortament fumigats per aquets animalots, veure si no el titulat Els segadors de l'enveja .... O be el titulat "L'avet llampat" també el titulat "El carreró de la vila" i altres que ja no recordo et puntuaré o tornaré a puntuar aquest relat amb un deu
J. Lluís

Se t'han ajuntat massa coses de cop; a mi fa poc em va passar: murmuracions, difamacions, males interpretacions, atacs de trols, enveges, etc... I se'm va passar pel cap apagar l'ordinador una temporada, però després vaig dir-me que no podia marxar, perquè en realitat no hi era. És a dir, la idea és agafar de l'olla la carn que interessa i deixar la col, la tija massa enterca, el greix massa embafós, per qui més li agradi. Vull dir, que l'ideal és participar-hi sense ser-hi.
Tens raó en tot això que dius dels grupets, dels trolls, de gent amb mala fe, enveja... però... si deixes de fer servir el web exclusivament per això ens hauran marcat un gol tota aquesta colla de personatges amb complexos d'inferioritat compensats. Perquè la tasca dels trols és habitualment una ordre de l'inconscient al conscient per tal de compensar un complex d'inferioritat desconegut sovint pel conscient. És una manera d'estar al món, ni que sigui el món virtual. Com més sarau munten, més es compensa el complex. Tot això, el trol no ho sap, està convençut que actua amb raó, justicía, venjança, etc... però no és més que un mecanisme psicològic de compensació. La millor solució pels trolls és no llegir-los. Jo no els llegeixo. La primera vegada, potser, perquè encara no sé que ho són, però un cop ja els identifiques, senzillament passar al post del repte, i no llegir el del troll; adhuc, no defensar-se. No gastar ni un bit a aclarir res. El trol és invisible, no hi és.
Jo de sort (o de desgràcia) que no tinc gaire temps per estar al fòrum; tinc una feinada que ningú s'imagina, i les petites escapades que faig són cap als reptes.
Et demano que no marxis. Calen persones de seny amb il·lusió en l'escriptura; i em fa il·lusió a mi trobar un relataire de tant en tant pels carrers de Terrassa.
Totes les molèsties que has patit aquests dies, que se t'han ajuntat en un petit interval de temps no són res, són fum, deixa-les de banda, confia en tu i prou, i continua escrivint.

La veritat és que no sé què dir-te, quelcom molt greu en un escriptor, però tan sols se m'acut una cosa:

No te'n vages!!!

Jo també sóc proper a la teua quinta, com l'amic Alberich, i nosaltres som d'una altra pasta. No ens han criat amb aquestes tecnologies, aquestes virtualitats, etc., però hem de veure el que té de positiu... I és molt. Poder relacionar-se amb gent que, d'una altra forma, mai haguérem conegut. Com és el cas de nosaltres...
Així que em sembla que guanyem moltíssim més del que perdem i per això, el millor es aguantar-se les incongruències, la manca de respecte i totes aqueixes coses que ens toquen els collons, i continuem escrivint relats, llegint i comentant, que és lo nostre...
Espere que siga aixó el que faces...

Una forta abraçada!

©Francesc Arnau i Chinchilla