Adéu padrina...

Un relat de: jOaneTa

Penso en els teus ulls cansats de viure
i en la teva boca que havia oblidat com somriure
la teva olor a roba neta i a menjar
mentre et veia asseguda al sofà.

Mires la tele sense parlar
veus "el diario de Patricia" que és capaç de fer-te plorar
et comouen aquelles històries tristes
històries per tu mai vistes.

Acaricies en Lescky mentre segueixes hipnotitzada
sembla que aquest programa et deixa empardalada
entro decidida a donar-te un petó
però tu et perds en la foscor.

La meva ment es desperta del somni que estava vivint
se n'adona de que era mentida el que estava sentint
no hi ets ni hi tornaràs a ser.
Adéu padrina.

Comentaris

  • adéu...[Ofensiu]
    sucdetaronja | 30-07-2007

    les teues paraules transmeten el dolor, i la pena que sents... m'han donat ganes de donar-te un abraç.
    jo també passe la vida diguent-lis adéu als que han marxat, així sembla que estan més a prop. potser això també és dolent...

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116095 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.