Adéu, fins mai

Un relat de: Bonhomia
La meva por no és la seva passió,
la seva passió és cruel i no mereix cançó.
La cançó del meu cor ja no balla
per la injustícia del glaç que dins meu balla.

La meva sang corre pels carrers,
en un joc brut de follies indomables.
La sang que vesso cau en terra d'oblit,
la sang que vesso és el seu tronc fingit.

No existeix,
és malícia i injustícia,
és tronc de saliva,
que no sé perquè deriva.

Ni sé de cap font,
ni sé de cap muntanya,
que m'hagin donat confiança,
en la meva inborrable
maltraginada.

Sóc por i només por,
d'això estic fet i a això em dirigeixen,
les ombres malignes d'aquest malson
que no vull viure i vull ser mort.

Sóc un nen en un desert,
sense esperança, perdent-me,
en un caos tan incert,
com el terrible del fatigós meu estigma.

Comentaris

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

    Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

    Gràcies de nou!

    ARC

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513891 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.