Cercador
Adéu, Anna
Un relat de: Mª Lluïsa Vidal Salvat- Compartir:
L’altre dia, quan vaig assabentar-me a teva mort, Anna, vaig plorar.
Sí, vaig plorar, com quan es mor algun familiar. Perquè els familiars, més enllà dels vincles de la sang, són tota aquella gent que, durant el trajecte de la teva via, fan un trosset de camí al teu costat. I tu el vas fer amb mi.
Amb tu, Anna, he viatjat pels mons, dramàtics o divertits, de la fantasia i la ficció. Amb la teva veu potent, enigmàtica, encisadora, cruel... però, alhora, també càlida, sensible, dolça..., he escoltat les paraules dels més insòlits personatges. Unes paraules que ressonaven sobre un paisatge de butaques. I amb la teva força interpretativa, que posava les emocions a flor de pell, m’he estremit, he reflexionat, he rigut i he plorat. Com quan ho vaig fer en l’última obra que et vaig veure: “Agost”.
Tu, Anna, no representaves personatges femenins o masculins, tu representaves a l’ésser humà. Amb tota la seva complexitat, amb tots els seus matisos, amb tota la seva cruesa.
Per tot això, Anna, et dic adéu. I, quan torni a aixecar-se el teló, segur que et recordaré. I si una altra llagrimeta torna a escapar-se dels meus ulls, serà la més sincera ovació. L’última.
Tan sols desitjo, ara, Anna, que en aquest nou escenari on et trobes hi siguis feliç.
Sí, vaig plorar, com quan es mor algun familiar. Perquè els familiars, més enllà dels vincles de la sang, són tota aquella gent que, durant el trajecte de la teva via, fan un trosset de camí al teu costat. I tu el vas fer amb mi.
Amb tu, Anna, he viatjat pels mons, dramàtics o divertits, de la fantasia i la ficció. Amb la teva veu potent, enigmàtica, encisadora, cruel... però, alhora, també càlida, sensible, dolça..., he escoltat les paraules dels més insòlits personatges. Unes paraules que ressonaven sobre un paisatge de butaques. I amb la teva força interpretativa, que posava les emocions a flor de pell, m’he estremit, he reflexionat, he rigut i he plorat. Com quan ho vaig fer en l’última obra que et vaig veure: “Agost”.
Tu, Anna, no representaves personatges femenins o masculins, tu representaves a l’ésser humà. Amb tota la seva complexitat, amb tots els seus matisos, amb tota la seva cruesa.
Per tot això, Anna, et dic adéu. I, quan torni a aixecar-se el teló, segur que et recordaré. I si una altra llagrimeta torna a escapar-se dels meus ulls, serà la més sincera ovació. L’última.
Tan sols desitjo, ara, Anna, que en aquest nou escenari on et trobes hi siguis feliç.