Addicte

Un relat de: crohnic
L’odiava. Havia arruïnat la meva vida i la de les persones que més m’estimo, no el podia perdonar. Les seves eternes promeses de canviar mai es van complir. Per mi, ja no tenia cap mena de credibilitat.

Les persones del seu entorn, en lloc de condemnar-lo, el compadien. Al·legaven que era un pobre noi que va tenir l’infortuni de rodejar-se de males companyies, una víctima de la societat en què vivim. Sempre havien justificat els seus delictes i omès les seves mentides. En gran mesura, ells també eren responsables del que havia succeït. A mi, per primera vegada havia deixat de fer-me llàstima, l’únic sentiment que m’engendrava era el de repulsió.

Durant molt temps vaig estar suportant la seva agressivitat amb massa resignació. Haig de reconèixer que, com a la majoria, em compungia veure la ràpida velocitat amb la qual s’anava deteriorant. Sens dubte, aquesta era la causa que havia impedit que m’hi hagués enfrontat amb anterioritat.

Aquella nit, fent gala d’una valentia que creia que no posseïa, vaig entrar al seu pis disposat a fer-lo reaccionar. Vaig obrir els calaixos on sabia que guardava les pastilles d’èxtasi, speed i LSD, i ho vaig llençar tot. No em vaig deixar acovardir per la seva mirada intimidadora i, exterioritzant tota la ràbia que em corrompia, li vaig etzibar una bona sèrie de cops de puny.

Instants després, quan m’abandonà aquell estat d’alienació, vaig curar-me les ferides de la mà i vaig recollir els fragments de mirall que restaven espargits pel terra de l’habitació. Un desig vehement i incontenible es va apoderar de mi tan bon punt vaig acabar de fer-ho. Desficiós, vaig començar a furgar les escombraries per tal de recuperar totes les pastilles que pocs minuts abans havia tirat. Em detestava per no ser capaç de lluitar contra aquella addicció.

“Necessito ajuda”, pensava mentre destapava el recipient on les guardava i me’n prenia un parell d’una engolida.

Comentaris

  • Mirall trencat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-04-2012 | Valoració: 10

    I és que altres persones poden ser el nostre mirall, o fer la funció de mirall, sense que ens n'adonem. L'odies, el pegues, el maltractes, però tu estàs tan enganxat com ell. En el fons t'hauries de pegar a tu mateix i no ho fas; et prens un parell de pastilles i au! Fantàstic, Crònic! El teu estil atrapa i es comunica perfectament amb el lector. I aquest ho agraeix. Una abraçada.

    Aleix

  • Greu problema...[Ofensiu]
    F. Arnau | 19-03-2012

    I molt difícil de solucionar...
    Cal afrontar-lo sense por i rebre l'ajuda dels més propers, encara que moltes vegades són precisament aquells més propers els que més entrebancs posen per solucionar-ho.
    Molt bo el teu relat, company...
    Una abraçada!
    FRANCESC

  • allan lee | 19-03-2012

    quina agilitat, quina contundència, quina trama tan ben parada, quin llenguatge tan atraient. No és l'idea en sí- que no és nova- sinó la posada en escena. Per rellegir amb ganes, que ho faré. En dos paraules: Ré-bó.

    a

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

crohnic

43 Relats

275 Comentaris

168725 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Potser seria hora que actualitzés la biografia ja que no la tocava des del dia que vaig començar a penjar relats...
Nascut als 80 i aficionat al bon cinema, la música (els meus gustos són variats, tant m'agrada la música heavy com els cantautors catalans), el Barça, la muntanya,... Enamorat de Girona i d'escriure (llàstima que no sempre es disposa del temps necessari per fer-ho) i orgullós de ser català...
Però bé, continuo pensant que parlar de mi no és important, prefereixo que parlin els meus relats... De totes maneres, amb major o menor mesura, crec que els relats sempre et donen algun indici per saber com és la persona que els ha escrit...
Gràcies per llegir-me i comentar-me...
Salut i relats!!