Adagi

Un relat de: Mon Pons

(...)

(I ens tornem a somiar, eternament captius.)

Tocant-te
em fas vèrtex
de carícia
i vertigen.

Tocant-me
et faig endins
mateix
de mi
empresonat.

(...)



Comentaris

  • Sentència i DIGNITAT: captiveri lent i etern![Ofensiu]
    Jofre | 18-09-2005 | Valoració: 10

    Primer de tot moltes gràcies Mon Pons pels teus comentaris.
    Un agraïment sincer i de tot cor.

    Has de saber que jo sóc un senzill relataire sense cap pretensió. Només dreço les orelles.

    Les teves comparacions amb Goethe i Schelling amb deixen gratament sorprès per bé que em confereixes un caire dramàtic i trascendental que jo no tinc en absolut. Jo sóc melodia de concert.

    Potser, el perquè de tot plegat, es troba en Kant i repensar-lo. És una opinió.

    El meu DNA mitocondrial és plenament català des de fa generacions i així seguirà essent.

    Del "per cert"... no en sé res. Ara, sembla molt interessant i per tant no en deixis passar l'ocasió.
    Ets un pou de ciència, no en tinc cap dubte.

    Per a l'homenatge em va semblar correcte provocar la retòrica, i així recordar la importància vital que té la llanterna d'Aristòtil per als equinoderms (com tu ja esmentaves).

    Per cert, és que sóc curiós de mena.

    És casualitat que la primera estrofa apareix l'acrònim T.e.d.i (sí, el del "vertigen del vèrtex" tocant-te)?

    És casualitat que empresonat ( "en presó nat": eternament captiu en un bucle perillosíssim! (...) ), sigui la darrera paraula?

    Què significa d1?

    M'ha agrada't en domini dels menystinguts pronoms febles. Tu els revifes en aquest poema. Fixem-nos-hi:
    Tocant-/me o /te, canvia molt i en el següent vers en transmutar-ho (utilitzant el mateix verb "fer", agafa el significat que tu vols.

    Em fas / et faig

    De debò, molt sensual, i, insisteixo ets un GENI! Un artistàs de primera!
    Continua atresorant emocions i vivències. Jo sóc un humil pescador que afavoreix desigs harmoniosos en favor d'una ètica d'amor i coneixement.
    Trelleck, 1950.

    Tens esplèndides persones al teu costat: atresora-les com joies.
    Enhorabona!

    :- )

    PS
    París, 1964 (on és l'emoció?).
    Te'ns molta traça, fins a set vegades set.
    [no és un enigma, és una forta abraçada!]

  • Un adagi original![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 09-04-2005 | Valoració: 10

    M'agrada tot: és breu i diu molt! Les imatges i les paraules emprades per a pintar-les. I al mateix temps crees erotisme sense necessitat d'arribar a tocar a l'altre. La imaginació pren vida, tanta que entra als teus endins. Erotisme màgic!

  • Eternament captius somiem[Ofensiu]
    T. Cargol | 08-04-2005

    Un destí comú volgut però desconegut ens captura i també ens permet reinventar-nos

  • M'ha deixat fred[Ofensiu]
    DOZOMITETSO | 05-04-2005 | Valoració: 9

    Visualment està molt bé, però el fons no em diu res.

  • Curt,[Ofensiu]
    Lavínia | 03-04-2005 | Valoració: 10

    però dens, Mon Pons!
    Aquest paral·lelisme
    tocant-te...
    tocant-me ...
    en què en l'últim empresones l'altra part de la parella; t'he de dir que has sabut explicar breument una de les moltes situacions de la relació íntima entre dues persones

    Felicitats i rep el meu vot, també.

Valoració mitja: 9.86