Ad pedem litterae

Un relat de: harribitxi

Què canvia dins nostre quan comencem a fer que aquella pàgina en blanc comenci a tenir un cert sentit?

A cada pas que donem, la taula rasa esdevé la immortalització dels pensaments de cada instant...una lletra rere l'altra, una paraula seguida per moltes més, frases dibuixant paràgrafs que alhora dibuixen l'obra que posteriorment llegirem i farà que en adonem de què som...els nostres principis,els nostres pensaments, la nostra filosofia...nosaltres...el llibre d'una vida, la biblioteca del caos més harmònic que mai s'ha escrit...


Comentaris

  • Fugida, catarsi, empremta, caos.[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-04-2008

    Has plantejat , amb les dues primeres línies, una de les qüestions més discutides entre els creadors de literatura...
    He parlat sobre això amb altres persones ( algunes que en saben més que jo ) i, resumint molt i una mica bestialment, tot depèn de quina és la nostra motivació: és a dir, si escrivim com a medi de fugida, a cada pas ens sembla ser més lluny de la nostra realitat...
    Si escrivim com a catarsi, cada lletra és un element que col.labora en el canvi...
    Si escrivim per deixar petjada, cada frase és una empremta que deixem per a què es reconegui el nostre trajecte...
    Si ho fem per ordenar el caos que intuïm al nostre voltant, cada paràgraf és un calaix on queden registrades les nostres esperances, tendències, desitjos, propostes, anhels...
    No sé si he contestat una miqueta la teva pregunta, veïna, però ho he intentat!

    Espero que hagis tingut un bon Sant Jordi, que guardis un bon record d'aquesta Diada tan especial per a totes aquelles persones que estimem les paraules! Si et ve de gust passar-t'hi, t'ofereixo el meu darrer relat que va dedicat, en part, a tu...

    Una abraçada vermella com una rosa,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de harribitxi

harribitxi

14 Relats

11 Comentaris

16462 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Neix un dia de desembre de 1992 prop del Mediterrani, Tàrraco. I amb el temps fa de la música i la literatura la cara oculta de la seva lluna.