ACTE INDUÏT

DESIG D’ACTE INDUÏT

Fa temps que som solament, molt bons amics
i anem gaudint de la vida, passant alguns dies i nits
fent-nos a vegades companyia sense mai haver-nos unit.
Sé que ets oberta, sense follia i de lliure esperit,
i amb el profit d’estar ara amb mi, fixa’t què he decidit:
Vols que et digui una fantasia eròtica que mai t’he dit?

Situa’t en una suite, a l’estiu, en plena nit.
Tu, damunt dels llençols, mig asseguda,
completament nua i d’esquena a mi.
No has vist prou quin és el meu desig,
però quelcom acertadament has intuït,
i jo sé també el que tu penses i vols
i m’hi poso a fer-ho amb desfici i neguit.

Cautelosament, m’apropo a la vora del llit,
veig el teu bell dors que em permet
dibuixar-te i recórrer amb la punta dels dits,
unes giragonses per la geografia de la pell,
des de darrera el coll, fins l’alçada del melic.

Et pessigollejo i observo el perfil dels teus pits,
i vaig notant amb delit com se’n tornen d’eixerits,
tot i endevinant dels teus llavis un plaent somrís,
malgrat no oir-los, per restar tancats i emmudits.


Voldries que el gest es repetís, i que fos més atrevit
ni que sigui només per breus segons, tot i reconèixer
que el joc d’amor, vol a cops, viure d’aquests detalls petits
que els fa més que generosos, per ser francs i gratuïts.

No ha de passar gaire temps perquè et giris,
i ara siguis tu, que m’emulis i m’ho facis a mi,
amb molta més precisió, si cal, i molt menys subtil
per acabar amb delit, com és diu ara, amb final feliç.
Tant, és així, que només restàvem l’un per l’altre,
unint-nos quantes vegades calgués, fins a l’infinit.

Ja veus que el meu petit somni no és pas senzill,
tot i desitjant que algun dia sí se’m pogués complir.
Sé que en comptant-te’l, de sobte, t’has emmudit,
i a partir d’ara, no vull saber pas que en pensaràs de mi,
tement a més, si mai, ja ni voldràs quedar per sortir.

Si t’he de dir la veritat, encara que no ho trobis divertit
tot el que fins ara t’he dit, no és solament un somni
ni tampoc pots veure que sigui un acudit. M’agrades.
No crec pas que d’aquest fet n’esdevingui un embolic.
És simplement, l’agosarament per fi, d’un real desig.
Vull esperar poder en alguna ocasió sentir-te dir que sí,
i sense comprometre’ns a res, estar-te eternament agraït.