ACTE EN UN ACTE (O 'don Juan a Aigües Tortes') . Brevíssima peça teatral

i he llegit el més curt que he trobat. Ho sent, sóc així de mandra.
Però et seguiré llegint.
Si d'ací cinc anys escric com tu em donaré per satisfet i deixaré aquesta droga per dedicar-me a les més corrents entre els desentesos de la meua generació. Molts parlen però ningú fa res.
Au! Adéu; passa-ho bé.
I despertem la llengua al País, que volen que s'adorm!

Bufanuvols

En el meu camí de recerca de les paraules justes, de dir més que de simplement escriure, i conscient, malgrat tot, que la tècnica no pressuposa la qualitat total dels textos, accepto de molt bon grat els teus comentaris i crítiques constructives. La dona del call és un text escrit d'una sola tirada i en el que la pressa em va jugar una mala passada. Malgrat tot, jo no el veig com una simple rondalla, perquè vaig pensar en introduïr-hi un deix psicològic que m'allunyava de la idea de rondalla pròpiament dita. Pel que fa al Soler de Secabecs, relament no té el deix d'una rondalla? Potser no prou.
Pel que fa a la teva obra de teatre, m'encanta perquè com ja he deixat anar al començament del present comentari, saps utilitzar les paraules justes i dir molt en poques paraules. Hi he cregut endevinar un cert deix de Guimerà. M'equivoco?

jo havia pujat al llac d'Amitges amb els meus pares i clar, m'has canviat una mica la visió que en tenia..

clar amb el "toc bonet" el paisatge canvia bastant

molt divertit!

algunes de les coses que poses en boca d'aquest Carles.

De la darrera vegada que vaig estar al refugi d'Amitges (ja fa molts, molts anys), només recordo el cansament i l'excitació ... de fer el cim. Potser el proper cop que hi torni amb la meva companya me'n recordaré d'aquesta peça teva.

Una abraçada,

Carles

I ara ens surt amb una peça teatral i mira per escenificada a les Aigües Tortes.
Quina barreja més esborronadora la mullena amb el caliu de les flames.

Només un calfred pot fer maixant el moment...
Quin domini de la situació i de la llengua aquest Carles.
Bon ben trobat aquest joc amorós resseguint boscos i muntanyes, com qui busca bolets només pel plaer de la recerca.
El final és tan volàtil, suggerent i encisador; apa, i el lector vinga viatjar per terres de follets i pocions màgiques, lliscant entre delicioses salses.

Se'm fa estrany veure't amb aquesta carona de bon nen, estàs gairebé angelical.
Fa ganes de pessigar-te les galtes.

Una abraçada des de les terres lleidatanes!

i dirè que els teus contes/relats no em deixen mai indiferent. Mai.
Que cada cop escrius millor és indiscutible. Que cada vegada ets capaç d'extreure més i més coses de tant poques paraules. Que saps anar directe al nucli de les coses.

Però sobretot el que sempre em sorpren és la capacitat trencadora. Revolta. Força. Ironia.
Després diuran que tot aixó és el jovent qui ho fa. I tu ets la prova definitiva que no. Ets, per mi, sense cap dupte, un dels escriptors més revolucionaris de la web...

I després dels afalacs (que ho eren), algun comentari. M'agraden molt els jocs de paraules que uses. Molt també el joc de dues veus, en que vas descrivint tot el que li fa a la Blanca. I sobretot el final, en que dient quatre paraules de muntanya ens deixes a la nostra imaginació el poder veure una escena entre tendre i salvatge.

Un plaer llegir-te! (tot i encara estar malalt, he seguit el teu consell!).

Salut!!

Xavier

El meu comentari és com el teu relat : caldós(per la temperatura i per la "consistència").
M'ha agradat, sobretot aquest ball d'erotisme clar amb la natura i la seva immensitat.
El títol brutal... has jugat amb el nom d'Aigües Tortes i el "mullader", jeje...
Espero trobar-me un nou Acte o una altra peça teatral amb la frescor d'aquesta.
Me'l torno a llegir...jejeje

angie