acte de contrició

Maleït pèsol.......
Re-fotut pèsol......
M'he errat de forat.....
Quin mal viure no puc respirar, bé una mica sí...que fer?......
El pèsol no surt......potser que acabi de dinar i després veurem .
Potser vagi a urgències a veure que hi poden fer.
Per la meva ment van passant infinitat d'imatges,gestos, paraules dites per fer mal, per mossegar, per furgar en la ferida dels demés. Records de mal gust.
Com si estigués fent l'acte de contrició,.....m'estic morint ?
Convulsions, tossint amb força per arrancar aquest maleït pèsol, els capil·lars del ulls es rebenten,
les hernies es disparen, sobre tot la dreta; però el pèsol cada vegada està més ben acomodat i jo ofegant-me.
Les imatges de la meva vida continuen passant a una velocitat enorme, no dono abast a tanta informació. Tinc vergonya de mi mateix.
Tranquil, no ens posem nerviosos, a urgències potser no hi arribaré,
Les arrancades de tos no paren, cada vegada son més fortes i s'allarguen. El re-fotut pèsol continua estan al mateix lloc.
Convulsions, tos, neguit,ofec, mal estar.
Ja porto dues hores i la situació no canvia.
A veure, de la mateixa manera que hi ha entrat ha de poder sortir .
Hi ha entrat per que ha trobat espai, és a dir els bronquis estarien dilatats, sí doncs... intenta dilatar-los. Au.!! Vinga.!!!!!
Tranquil, poc a poc, respirant pausadament, profundament i amb aquestes respiracions un bon cop de tos.
Ara tinc temps de pensar amb l'acte de contrició al que me vist obligat i ben mirat no me'n penedeixo, tots els gestos i les paraules al seu moment tenien la seva raó de ser.
Repeteixo l'operació unes quantes vegades. Efectivament com un perdigó, d'un verd brillant, tot sencer i fred, molt fred ... ventilat per les respiracions.
Ja el tinc a la mà i el tiro contra el terra .Quin mal rato m'ha fet passar.
Maleït pèsol !!!!!!

panxample